tirsdag, oktober 15, 2013

Primera vegada

Al llarg de la vida hi ha moltes primeres vegades. I al principi de la vida, de primeres vegades n'hi ha moltes, gairebé totes. Aquests darrers dos mesos d'embaràs estant sent molt físics però també molt mentals. Físics perquè evidentment la panxa i el nen que porto a dins creixen a ritme accelerat, i les conseqüències d'aquest creixement són, per al meu cos, enormes. Mentals, perquè cada cop estem més propers al part i al dia en què ens trobem cara a cara amb la persona a qui, amb tota seguretat estimarem més d'aquest món. I això sí que té conseqüències d'una enormitat astronòmica que et fan plantejar les coses més essencials d'aquesta vida.

Tots els qui sou pares i mares que hagueu passat per això, segur que ho trobareu una obvietat, però per mi és tot un món.
Segur que tots, també, heu volgut donar als vostres fills les millors primeres vegades si és que ha estat a a les vostres mans poder-hi participar.
A l'estiu, quan la llevadora ens va dir que ja tenia les orelles a lloc i escoltava forca bé se'm va plantejar el dilema de pensar quina havia de ser la primera cançó que havia d'escoltar, així en plan, auriculars a la panxa i a tot volum. Ha de ser una cançó que a mi m'agradi? Una que jo cregui que a ell li agradarà? Una de suaveta? En català? En danès? Un clàssic? Una que a mi em faci cantar i ballar? Una de carrinclona o un dramón?
I des d'aquell dia ja hem tingut unes quantes primeres vegades... i les que ens esperen.

Al final, per cert, va ser una mica de tot: una cançó que a mi m'agrada molt, que em fa remoure les entranyes i em provoca molts sentiments, un dramón i un clàssic atemporal. Espero no haver-lo traumatitzat :)
Benvingudes les primeres vegades.

8 kommentarer:

MaryMoon sagde ...

Durant els primers mesos tot són primeres vegades. El primer plor. El primer bolquer. El primer biberó. La primera llàgrima de la mare que es mira el nen i pensa "aquesta meravella ha sortit de dins meu". La primera nit en vetlla. La primera sortida de cap de setmana. La primera fruita. El primer dia d'escola. La primera febrada...
Ara estem a la primera febrada... i no mola. Però la resta sí, totes tenen quelcom de màgic.
Gaudeix-ne molt, que els mesos passen infinitament ràpid (encara que els primers dies no ho sembli)
:*

manel sagde ...

Que la il.lusió acompanyi sempre a partir d'ara les millors vostres primeres vegades.

Ciutadà K sagde ...

Ostres, Carol! si amb les primeres cançons a la panxa ja penses que l'estàs traumatitzant... estem arreglats/des! no te queda ná!

jajajajaja ets boníssima...

sí, això dels primers cops és brutal sobretot si ets un malalt de les gravacions domèstiques ... :S
(però trobo que no és el teu cas :P )

Maria sagde ...

A mi el moment que més em va emocionar va ser quan la número u va fer tres anys i, com que jo recordo força coses dels tres anys, em vaig adonar que a partir d'aleshores començaria a acumular records per a tota la vida. La responsabilitat gairebé em va fer basarda i tot! Però com se xala. Hi ha un cert vertigen en tot això de tenir criatures, però com se xala.

Joan sagde ...

Caro i Frej! Us ho dic en directe d'aquí uns dies :-)

A casa, Ell ha escoltat sempre tot el que sonava amb molta curiositat. Des de fa un parell d'anys escull més del 50% del que escoltem...

La primera que li va flipar:
Röyksopp - What else is there?

Petons gegants cap el Nord! :-)

manel sagde ...

Encara que sigui per avançat(demá no sé si podré fer-ho) avui,Carol, ja et felicito per que demá dia 4 de novembre crec que es un dia molt especial per a tu.¿No es veritat?.

Ciutadà K sagde ...

PER MOLTS AAAAANYS, CAROL !!!

molt i molts petons des d'Amposta!

Carolina sagde ...

Gràcies per les felicitacions :)