tirsdag, august 27, 2013

Back to basics (again)

Molts de vosaltres esteu apurant els últims dies de les vacances. Jo fa ja molts dies que les vaig acabar, com us tinc ben ensenyadets en cultura danesa, sé que ja sabeu que aquí les escoles, instituts, universitats i demés només tenen festa al juliol. Això dels gairebé tres mesos que tenim allà aquií no s'estila gens, tot està més repartidet.
El cas és que jo treballo des de principis d'agost. Han estat unes setmanes mogudetes... fa uns mesos el Ministeri d'Educació va decidir que els profes d'institut havíem de canviar la nostra manera de treballar, que vol dir que ara treballem més al mateix preu i a sobre hem de fer més treball administratiu del que ja fèiem, que a mi em semblava ja una autèntica burrada. També ha estat estrany i divertit tornar a la feina amb panxota, perquè els alumnes de primer i segon no s'havien ni enterat. 

Perquè sí, ja tinc panxota i de la bona. I tot són ooooohs i ois i uis i caretes de felicitat que la gent em fa. Les panxes embarassades, no se sap ben bé perquè, passen a ser de domini públic, i tothom es creu amb dret a tocar-les, cosa que a mi em sobta i m'incomoda a parts iguals. Tots els companys i companyes han decidit també explicar-me les coses dolentes dels seus embarassos, parts i primers mesos de ser pares, que dius, quina poca empatia, no?

En aquests mesos m'he adonat que de la mateix manera que a les pelis els nens neixes nets, amb 4 mesos i amb ganes de mamar, els embarassos tampoc no són com a les pelis. Tampoc és que m'ho cregués, però suposo que totes les dones del món es fan al llarg de la vida una imatge especial de com serà l'embaràs, i ja us prometo, que no té res a veure amb estar només feliç i comprar robeta.
També t'entren ganes de cagar-te en moltes coses que et van passant, tan emocional com físicament, i aquestes, a les pelis no surten mai, ves per on.

El cas és que aquí estem, el meu nen (que és un nen, ara no sé si ja ho havia escrit) i jo, al nostre planeta embaràs, i a mi em costa una mica sortir-me'n i agafar el tren de les 07:27 i sant tornem-hi. A més, aquí a Dinamarca, els profes tenim una baixa de maternitat abans de la baixa oficial que comença el dia del part, i en el meu cas, és de 6 setmanes. Les dones que fan activitat física tenen 8 setmanes. i això vol dir que treballaré fins el 02 de novembre, i el dia del meu cumple començaré la baixa. Timing perfecte, no em digueu que no. 
O sigui que em queden una mica més de dos mesos de feina, i pleguem veles. No està mal.

Al proper post us explico què coi he fet aquest estiu. Serà d'aquí uns dies, perquè dijous tenim aquí a la meva germana & family.
Si ja heu tornat de vacances bentornats, i als qui no, aprofiteu, aprofiteu.

(i tot això ho escric a unes hores de que una altra guerra comenci :/ )

7 kommentarer:

MaryMoon sagde ...


Ara no seré jo la que pequi de falta d'empatia i t'expliqui les coses bones d'un nadó de quasi sis mesos... però sí que és veritat, a les pelis només es veuen les coses bones. De tot. I ja et dic jo que trencar aigües al super deu ser espectacular, però des que trenques aigües fins que el nen surt pot passar una bona estona :)

I la panxa te la tocaran fins al dia D, i no sé a Dinamarca, però aquí ningú es talla a l'hora de tocar al nen!

De la baixa, no te'n faig cap comentari, que ja saps que em fa molta enveja.

Ja teniu tota la literatura a punt? What to expect when you are expecting? BabyCenter instal·lat al mòbil? Carlos González? Rosa Jové? Dr. Estivill?
A mi m'agrada llegir http://offbeatfamilies.com/. Ja m'ho mirava per al casament (http://offbeatbride.com/), ara segueixo per la part familiar...

Rosanna sagde ...

Es curiòs perque jo sempre he dit que estar embarassada seria una putada molt gran per mí, i sempre m'ho he imaginat com no poder dormir bé, no poder mourem bé (i vigilar no fer cop amb la panxa), i altibaixos emocionals, vaja com un síndrome premenstrual pero exagerat (i segurament té que ser aixi, perque es un xute hormonal important un embaràs)...i això sense contar mals d'esquena, fatigues i el premi final....que mal ha de fer...buf...no, mai he tingut una imatge romàntica de tindre nens, cosa rara en mí :-)

I això de que tot-hom t'expliqui la seva experiencia, cal?? aiiii....Quan et queda per cert??

Carolina sagde ...

Tinc data de part el 12/12, encara em queda el tercer trimestre ;)

Rosanna sagde ...

Oh!!! Sembla que ho haguis planificat i tot...quin bon día (al menys en la teoría, que despres ja se sap que no sempre es el mateix día)...:) Disfruta del ultim trimestre...i siusplau, desmenteixme la idea que tinc del embaràs pq jo no trovo encara raons per tindre nens (meus vull dir).

Carolina sagde ...

Maria: no tenim res de res excepte un muuunt de roba que ens han anat donant.

Rosanna: imagina't si està ben encertat que és l'aniversari del Frej ;)
No et desmentiré res, tenir nens és una decisió extremadament personal i no seré jo la que et convenci, si no li trobes raons, no tens perquè tenir-ne. Si algun dia les trobes no caldrà que ningú et desmenteixi res, perquè la resta t'importarà poc.
Tenir nens i no tenir-ne són dues opcions fantàstiques i igual de vàlides.

Ciutadà K sagde ...

Ostres, Carol, sembla que et dediquis a la càbala, eh? quina pila de coincidències númeriques el teu cumple ila baixa, el 12/12, el cumple del Frej... brutal!
Quanta raó tens en això de tenir-ne o no tenir-ne, són igualment vàlides... En el meu cas, les meves ganes de ser pare era quelcom 'vocacional', no m'imagino la meva vida sense ser-ho... què fort això, també, no?

Anim que falta poc!!

la divina sagde ...

Ànims, Carol! I paciència amb les tocamentes de panxa. A mi, que no he estat mai embarassada, és cert que em fa una gràcia especial posar-hi la mà... Si hi tinc una mínima confiança, clar.
Nena, sí que fa enveja la baixa maternal, sí...
Una abraçada!!