torsdag, juni 06, 2013

Sommeren

A Dinamarca el ruibarbre és el que per mi són les maduixes, la cireres i la síndria, o si més no, el que eren quan érem petits i només hi havia fruita de temporada: e-s-t-i-u.

El ruibarbre es pot comprar a finals de maig o principis de juny, que és exactament quan el sol decideix sortir, i és una autèntica festa. Ja us he dit que aquí hivernem. Imagineu-vos el que és, després de tants mesos de foscor, tenir sol tot un dia. Els que no heu viscut aquí no us ho podeu ben bé imaginar, perquè és d'aquelles coses que s'han de patir per arribar a entendre-les, però ja us dic que l'estiu aquí és d'una bellesa i una alegria bestial. No us parlo d'un estiu de 30 graus eh, més aviat d'un de 18-20 graus estables i nits molt molt curtes. Aquí, ja és molt. I tot és verd verdíssim, amb mil flors de colors.

Potser ja us he dit també que el ruibarbre i jo tenim una relació especial perquè al volum 11 de la col·lecció El mundo de los niños, que era el volum guai junt amb el 3, hi havia unes quantes receptes i en moltes d'elles sortia el ruibarbre aquest. Ma mare no sabia el que era i jo em quedava sempre amb les ganes de fer les receptes xules. Per això cuinar coses amb ruibarbre és una mena de revenja infantil que fa que encara estigui més bo del que està.
A casa l'estiu comença quan podem comprar ruibarbre i fer-ne compota per menjar amb gelat de vainilla. És un plaer celestial, sobretot si fa sol.
Si mireu la definició de ruibrabre, la veritat és que sembla una herbota de les que es mengen les vaques, però jo us juro que darrera d'aquesta mena d'api vermell s'amaguen meravelles. Menys mal que hi ha plaers que encara no tenen cabuda als diccionaris normatius.

m. [LC] [BOS] [MD] [AGA] Herba del gènere Rheum, de la família de les poligonàcies, robusta, de fulles molt grosses amb nervadura palmada, flors petites i poc vistoses, en panícula terminal, i fruit amb tres ales membranoses, en alguns països cultivada per aprofitar-ne els rizomes, de propietats medicinals, o els pecíols comestibles, suculents i àcids, les penques.

5 kommentarer:

Gon sagde ...

Doncs la primera vegada que en veig, diria que en menjaven a El Senyor dels anells, en un altre llibre de fantasia o poder en alguns dibuixos. O sigui que també evoca la meva joventut.
Ara només falta veure'l en directe i tastar-lo ;)

Gon sagde ...
Denne kommentar er fjernet af forfatteren.
MaryMoon sagde ...

Del ruibarbre no se'n fa el rooibos, per fer infusions? És ben bo i per aquí sí que se'n troba!

Carolina sagde ...

Nooo :)

MaryMoon sagde ...

Ui, estava convençuda que sí!!