Demà és dimecres, i per mi és el dia més cansat de tota la setmana perquè tinc classe de 08.15h a 15.15h amb només una pausa per dinar d'11.30h a 12h. Sí, sembla l'hora d'esmorzar però aquí és quan es dina. Ara que això de dinar, de vegades tampoc, perquè entre alumnes que et paren pels passadissos per demanar-te no sé què, les fotocòpies que has de fer a última hora perquè quan les havies de fer o hi havia cua o tres de les tres fotocopiadores estaven espatllades... total, que pocs dies acabo per dinar a la pausa del dinar.
Quan anava al cole tampoc no m'agradaven els dimecres perquè durant tres anys seguits vam tenir gimnàs els dimecres a les 15h. Jo faig molt esport des de ja fa anys, però quan era peque m'agradava molt poc moure'm. Fer gimnàs a les 15h, acabada de dinar a mi em semblava més tortura que res, patata i mongeta tendra amunt i avall a la panxa, i recordo molts dies que li deia al meu pare, per favor per favor que plogui dimecres! ( i ell que havia jugat a bàsquet professional em mirava amb cara de quina-filla-més-pava-que-tinc). A BUP la cosa no va millorar gaire perquè teníem gimnàs divendres a primera hora. Em sembla que ja ho escrit abans, que jo al matí no sóc persona, i tampoc serveixo per fer cap activitat física més enllà de dutxar-me, les poques vegades que he anat al gimnàs al matí o he acabat per vomitar o m'he marejat tant que m'he hagut de quedar en un raconet. Tu dóna'm tardes i nits, aleshores sí que sóc jo :)
Imagineu-vos a una servidora un dimecres a primera hora del matí, puha puha, que diem aquí :)
És que hi ha dies de la setmana que de tota la vida sempre han estat més pal que d'altres, oi?
Quan anava al cole tampoc no m'agradaven els dimecres perquè durant tres anys seguits vam tenir gimnàs els dimecres a les 15h. Jo faig molt esport des de ja fa anys, però quan era peque m'agradava molt poc moure'm. Fer gimnàs a les 15h, acabada de dinar a mi em semblava més tortura que res, patata i mongeta tendra amunt i avall a la panxa, i recordo molts dies que li deia al meu pare, per favor per favor que plogui dimecres! ( i ell que havia jugat a bàsquet professional em mirava amb cara de quina-filla-més-pava-que-tinc). A BUP la cosa no va millorar gaire perquè teníem gimnàs divendres a primera hora. Em sembla que ja ho escrit abans, que jo al matí no sóc persona, i tampoc serveixo per fer cap activitat física més enllà de dutxar-me, les poques vegades que he anat al gimnàs al matí o he acabat per vomitar o m'he marejat tant que m'he hagut de quedar en un raconet. Tu dóna'm tardes i nits, aleshores sí que sóc jo :)
Imagineu-vos a una servidora un dimecres a primera hora del matí, puha puha, que diem aquí :)
És que hi ha dies de la setmana que de tota la vida sempre han estat més pal que d'altres, oi?
Ingen kommentarer:
Send en kommentar