torsdag, april 26, 2012

El dire

Aquest ou ferrat tan xulo de la foto és la meva escola, "El Casal". Dic meva, perquè és una part de mi i de la meva vida tan important que aixó ho sento i ho sentim probablement els moltíssims nens i nenes que hi vam anar. Aquí vaig estudiar des de pàrvuls fins a 3r de BUP (la guarderia estava al poble) i aquí vaig aprendre la majoria de les coses més importants que es poden aprendre a la vida, i que van més enllà de les mates i l'anglès.
Gran part del mèrit que té que tots els alumnes del Casal ens sentim part d'una gran família i que encara tots siguem tan amics el té el dire, que avui, després d'uns anys difícils de malaltia ens ha deixat. El dire, el Gregorio Sánchez Moreno, amb la seva pipa, sempre impecablement vestit, amb un amor enorme pel escacs ha estat i serà un gran referent en el món de l'educació. Recordo molts moments especials amb el dire, quan el vam tenir de tutor a 8è, de profe de mates a BUP, i sobretot, quan cada matí ens deia bon dia mentre anàvem a classe.
Ha estat una gran persona que ha tingut una gran família, la Neus, que va ser profe meva a la guarderia és la dolçor en persona, el seu fill gran, l'Àlvar, també ens va fer de profe de mates i física i va ser la primera persona que ens va parlar d'internet, ell que era jove i ja s'havia fet un nom en el món de la física... encara recordo una excursió a l'Autònoma on vam passar pel seu despatx i ens va explicar que podíem contactar amb la Nasa si volíem, i ningú no s'ho acaba de creure. I el Cesar, que des de fa ja anys s'encarrega del cole, i que ha fet una feina fantàstica de renovació i inversió en noves tecnologies. I el Tato, el petit. Tots plegats deuen estar molt tristos. Tots ho estem. Les bones persones no s'haurien de morir mai, però la vida és el que té, que s'acaba. Jo el duc al cor, i estic segura de que tots els que hem passat pel Casal també. Li devem molt, una infància molt feliç i una escola plena de somriures i d'atenció.

2 kommentarer:

manel sagde ...

Desprès dels dies del teu silenci has escrit paraules boniques ,curulles de sentiment.

Ciutadà K sagde ...

Oh, què bonic, Carol ... és guai les bones persones que ens deixen empremta, i més de petits/es...