mandag, oktober 31, 2011

We will find the black man who did this

Demà 1 de novembre passarà una cosa que fa molt de temps que espero. No només l'espero jo, però jo me n'alegraré molt: el Frej entregarà el seu Ph.D després de tres anys de feina.

El Ph.D del Frej ha estat sempre present en la meva vida danesa, és a dir, que ha estat una part de la meva vida dels últims quatre anys i mig. Abans de que li concedissin el Frej va passar-se dos anys treballant com a lector extern a la universitat de Roskilde, i mentrestant, escrivia sol·lictuds. El primer any no li van concedir, tot i que recordo perfectament que a dos dies de marxar de vacances em va dir que el seu supervisor s'havia equivocat i que havia d'entregar no sé quins papers un mes abans del previst i que bye bye vacances. L'estiu següent vam anar de vacances, de fet estàvem a Florència quan el van trucar per dir-li que hi havia una possibilitat de que li concedissin perquè havia passat la primera fase de selecció, però que havia de canviar un munt de coses i que ho havia de fer en dos dies. O sigui que ens vam posar a buscar locals d'aquests on pots connectar-te a internet, vam trobar un amic que va poder entrar al pis i li va poder enviar tot el necessari i així van anar passant les vacances, de Florència a Siena, d'ordinador a ordinador.
L'any passat no vam tenir vacances, perquè el Frej va viure 7 mesos a Oxford i ens vam gastar molts diners durant l'any en vols i visites. Aquest estiu li vaig literalment prohibir que s'endugués un telefon. I vam tenir vacances sense interrupcions :)

Estic molt orgullosa del Frej. Ha escrit articles fantàstics (tot i que em costin d'entendre) i ha fet bons contactes. Però no ha estat fàcil, sobretot els últims tres mesos. Quan dic que fa molt de temps que espero aquesta data vull dir que m'agradarà molt poder tornar a estar al costat d'una persona que no estigui permanentment cansada i estressada. Ell mateix escrivia l'altre dia que se sent com si portés l'anell del senyor dels anells al damunt, perquè pesa un ou, el té al cap nit i dia, necessita posar-li punt i final i tot i haver passat per terres de foc, destrucció i cendres, no sembla que a ningú més no li importi gaire. A mi sí m'importa, perquè crec que el món serà una miqueeeeeeeta millor, una miqueta més ètic, després de tot el que ha escrit sobre discriminació. I perquè tot i viure amb ell, l'he trobat molt a faltar.

3 kommentarer:

lifes sagde ...

Jo, no saps com m'alegra llegir això...digali de la meva part "enhorabona" i també a tú, perque aquestes coses qui les hem passat sabem cóm es de dur i quan de temps ocupa i sobre tot cóm d'important es tenir a gent al nostre costat quan tenim tot el día conceptes extranys al cap. No tot-hom ho aguanta, de fet, poca gent ho fa. Ets gran Carolina!

Ara a gaudir, perque només es el principi de tot el que ha de venir...

Carolina sagde ...

Homeee, no li treiem mèrits al xaval eh, que al cap i a la fi, el que s'ha passat tres anys currant ah estat ell ;)

Però confesso que ja m'agrada, eh, que em tracteu tan bé :)

Ciutadà K sagde ...

Que sí, que sí ... que gran part del mèrit és teu. Sense el teu amor no ho hagués aconseguit !!
(que romàntic m'he posat, no?)

Moltes felicitats! és ben certa aquesta sensació de que 'no interessa ningú' quan et dediques a l'investigació i el món acadèmic ... però la satisfacció personal, un cop acabat, és infinita...