Nou significat de la paraula tortura

Divendres és un dia fantàstic i tots sabem perquè. Però últimament els divendres em posen dels nervis. La culpa és d'un acordió.
L'acordió és un instrument que jo no he entès mai. El senyor Ciryll Demian se'l va inventar fa una pila d'anys, i per mi, s'ho podia haver estalviat.
 Cada divendres tinc al costat de casa un senyor que toca l'acordió entre 15h i 18h de la tarda, i atenció, fins ara la tortura era escoltar la Lambada (sí, la Lambada guarrindonga dels 80-90) a l'acordió, però és que el paio s'ha après la Macarena!!!! I no és broma, el tio toca la Macarena amb l'acordió, i quan se'n cansa, es passa a la Lambada. I jo em cago en el senyor Demian i en sa mare, perquè us prometo que als 5 minuts tinc el cap com un timbal.
Jo no sé si baixar i dir-li: senyor acordionista, quan li haig de pagar perquè toqui el dos i es busqui un altre carrer?