tirsdag, februar 08, 2011

Agnes Obel



La Mette em va regalar pel meu aniversari el CD Philarmonics de l'Agnes Obel, el primer disc d'una noia danesa que canta i toca el piano d'una manera preciosa. Fa quatre anys, quan jo vaig venir a Dinamarca ella va marxar a Berlin, i amb aquesta cançó es va desprendre de la tristesa i la soledat que provoca viure lluny de casa. A veure si us agrada.

3 kommentarer:

NUR sagde ...

i pq la gent viu fora de casa? Si es tan dur...val la pena?

Carolina sagde ...

Això és una cosa que només pots descobrir vivint fora de casa.
Que sigui dur no vol dir que no valgui la pena, jo considero que la meva vida i la meva persona s'han enriquit mil cops més per viure fora. Que miro enrere i em veig des d'una altra perspectiva. Però Nir, intueixo que això és com tenir nens, que per molt que t'ho expliquin, fins que no ho vius, no ho acabes d'entendre...

Ciutadà K sagde ...

A mi m'agrada i molt! què dolça, què mona ... m'ha recordat a la Hanne Hukkelberg (ara no recordo si s'escriu així!)

Molt bé la comparació amb tenir nens... és ben aplicable ...
Tot i que, a mi, el discurs de: 'ho has viure-ho per a entendre-ho' no m'ha agradat mai...