Post-dolor

Per culpa i gràcies al dolor que he passat aquests últims dies he tingut molt de temps per pensar. I he pensat molt en coses bones, a veure si així se'm passava una mica. Com que he pensat molt i he dormit poc, també he somiat molt de matinada. I he somiat amb moltes persones que al llarg de la meva vida m'han fet sentir molt bé, m'han fet sentir estimada, segura, protegida, dona, forta, valenta, bonica, i més coses precioses. M'he fet una manta amb cares i olors i records i músiques i m'he passat hores i hores al llit, sense moure'm, esperant que el dolor, enmig de tanta cosa bona, decidís per tocar el dos.
I sembla que sí, sembla que va camí de Sirga :)