Em sembla una cosa molt trista, posar un candau com a símbol d'amor. I estèticament horrible.
fredag, oktober 08, 2010
Tancat i barrat
Em sembla una cosa molt trista, posar un candau com a símbol d'amor. I estèticament horrible.
Abonner på:
Kommentarer til indlægget (Atom)
6 kommentarer:
Sobre todo, hoy, 70 aniversari de John Lennon, de "amor libre Hippyy – Love & Peace"...
Candado... ¿Hay que demostrar su fidelidad con un candado??? Doncs, tens raó... Em semble bastant terrible...
Petonets!
A mi tampoc no m'agrada gens. L'amor se sent lliurament i flueix sol. El candau li dóna un caire d'obligació que no té res a veure amb el veritable amor.
Jo vaig estar a punt de demanar una bona hipoteca que m'obligava a pagar una bona morterada cada mes. Afegeix fills, feina...tot el "pack" en general. En fi, que aquest candau és una bona metàfora del que pot arribar a ser el tema. El problema és que, efectivament, l'amor és lliure però l'estructura que ens han muntat entre l'església, la societat, els bancs...és força rígida. A partir d'aquí vénen els equilibris morals, sexuals, d'agenda. Jo qué sé...cadascú per allà on tiri...!
¿cinturó de castedat segle XXI?.No,grácies.
L'any passat a Roma llegia que tota la història dels candaus prové d'una novel·la italiana actual que es fa fer pel·licula (la meva memòria de peix no em permet recordar ni el títol ni l'autor...). A partir de llavors, tothom va començar a penjar candauets al Ponte Milvio, allà mateix on ho fan els protagonistes de la peli.
Primer l'ajuntament ho va prohibir i tallava els candaus, però després hi va posar unes tanques metàl·liques perquè la gent hi pugui penjar bé els candaus. I els sense papers posen paradetes de candaus de diferents mides i colors...
Sembla que la moda es va extendre, i a Florència lligar el teu candau al Ponte Vecchio vol dir que tornaràs a la ciutat.
Jo no hi crec, en candaus. Crec en les persones que s'estimen.
Tampoc em barrufen els candaus!
Send en kommentar