onsdag, september 08, 2010

Hi ha homes i dones. Hi ha dones i dones.

El govern danès insisteix en que Dinamarca és un model a seguir pel que fa a igualtats de sexe (ligestilling).
I jo em pregunto què deuen pensar les dones immigrants que estan sotmeses a la violència dels seus marits danesos -de pura raça- que les exploten o les venen? Què pensen d'aquesta societat danesa que les tracta com a dones d'una classe inferior que no mereix la seva atenció?
Quan a Dinamarca es parla de que els recursos i esforços dedicats a la igualtat també estan dirigits a les famílies immigrants, no es refereixen mai a les dones d'altres països casades amb danesos. L'any passat, més de 3 000 dones van viure en centres de crisi per a dones. Em tres de cada quatre casos es tractava de dones casades amb aquests danesos dels que sovint no se'n parla. Els que se'n van a Tailàndia o a Filipines i es compren una doneta jove que els doni fills, els complagui i els renti la casa. Dones que a Dinamarca estan obligades a estar casades durant 4 anys abans d'aconseguir el permís de residència permanent. 4 anys que molts d'aquests innombrables acostumen a aprofitar per tractar-les com els surt dels ous. I què fan després de 4 anys? Si tenen una feina fixa, han fet un any de treball voluntari, pagat impostos i aprovat tots els examens de danès requerits poden demanar el divoci. Són unes superdones que han de fer de tot mentre són maltractades. I què fan ells? Doncs tornar a agafar l'avió per aconseguir-ne una altra. Moltes de les dones que estan en centres d'acollida tenen en comú al llarg dels anys haver compartit marit. La llei danesa no els ho prohibeix, veus que bé.
La nova ministra danesa per l'igualtat diu que no cal pensar en les dones immigrants. És molt mona la ministra, tota danesa ella. Tampoc no veu totes les au-pairs que treballen gratis en aquest país. Les que venen perquè algú els ha venut la moto amb conceptes xipiriflàutics com intercanvi cultural, obrir els ulls a una nova societat i d'altres coses guais. I quan esta aquí resulta que l'intercanvi cultural és netejar lavabos, canviar bolquers, fer el dinar i no cobrar ni un duro. Les pobres han d'estar agraïdes de tenir sostre, oi?
A mi em sembla perfete que les famílies contractin au-pairs si volen, però que les contractin, i que els donin un sou legal i acordat per un sindicat.
I després estan les dones que no estan aquí per voluntat. Parlo de dones venudes per a la prostitució, que estan en una situació il·legal i que tenen tantíssima por que no van ni al metge. Són dones transparents tantes hores al dia com poden, amb un proxeneta al darrere que les amenaça d'enviar-les a llocs pitjors.
Seria fantàstic que de tant en quant el govern també es fixés en les dones que no són rosses. Tenen drets, per molt que a alguns polítics els pesi.

8 kommentarer:

manel sagde ...

El racisme no hi ha dubte que exiteix i existirá, malauradament. ¿I els hispànics que som sempre ben vistos en aquets països del nord,de gent blanca , rossa ,i amb ulls blaus? .Obviament hem de lluitar sempre contra la injusticia ,contra la desigualtat, contra la discriminaciò per raó de la pell, del sexe .

carol vikinga sagde ...

Discrepo molt, Manel.
Jo he estat NO BEN VISTA en moltes ocasions, sobretot al principi, quan no parlava danès. Vaig tenir problemes enormes per obrir, per exemple, un compte bancari i vaig haver d'escoltar molts molts cops "aquí no volem problemes" quan els preguntava com podia ser que no vulguessin els meus diners :(

pati di fusa sagde ...

carai, carol. només puc dir que "chapeau" per l'exposició que has fet i lamentar profundament una situació que clama al cel, i en un país que es ven com a exemple... de no sé què.

jo et nomenava ministra de ligestilling però ja! llàstima que tampoc sóc rossa d'ulls blaus, ni danesa, per descomptat.

NUR sagde ...

ostres!!! de tant en tant hauriem de posar a un moreno o morena de pel, en ulls foscos, espanyols de pura cepa, que no toleren als mes foscos encara,alli a viure cuatre mesos, i que intentesin buscar feina, o obrir un compte, per sentir-ho en la seva pell!!!!!
I aquests blanc en ulls blaus, es deuen sentir immigrants, immigrants en algun lloc????

manel sagde ...

aixó volia dir Carol.Precisament que els hispànics no son massa ben vistos a DK .No parlo de situacions puntuals, ó de específics vincles d'amistat dentre persones,aixó es una altra cosa.Parlo de sentiments col.lectius ó d'existència de rebuig social més ó menys larvat.Em sembla per tant que m'has mal interpretat ó no m'he explicat jo bé.Coincideixo amb tú i amb el teu plantejament expossitiu.

Maria sagde ...

És allò tan clàssic de "Ver la paja en el ojo del otro y no ver la viga en el propio", no?

Passa a tot arreu, però fa més rabieta si el país a sobre es ven d'exemple (i ara pensava en NL, que déu n'hi do també).

Ciutadà K sagde ...

Buf! genial la teva explicació-denúncia, Carol! i -com tants altres cops- em deixes 'tocat' pels SUPOSATS models de societat avançada que ens vénen... què heavy! què cínic! què tris!

:(

(no, tu com a rossa d'ulls blaus no passes... certament! :) )

Sebastian & Laia sagde ...

Buuufff!!! Carol! al llegir´-te he tornat 7 anys enrere quan encara vivia a DK!!
I aixó que jo si soc rossa i ulls clars...pero està clarissim que quan obria la boca deseguida veien que jo de danesa, res de res... A Holanda em va passar el mateix, una de les primeres coses que em van deixar clar va ser que ells eren aris, i jo no :-s
Tb he de dir que jo vaig anar d´au-pair i amb la meva familia danesa vaig tenir força sort... tot i que vaig anar-hi per mitjans d´una agencia d´au-pairs, a mi si que em van fer un contracte com cal( es clar que no el van poder fer com au-pair) i les olives farcides i el pernil serrà mai va faltar a la nevera.
Bueno reina...molta paciencia i filosofia.