De vegades, quan els astres es posen d'acord i tenim la pressió atmosfèrica adequada i fa solete passen coses en plan peli Woody Allen. Aquí a les fotos, us ensenyo la seqüència: la noia de gris (jo), se'n va a rentar la roba a la launderette i es troba amb la Mireia (noia moderna del telèfon) en un cafè on ens serveix la cambrera (noia dels croissants). A mig cafè la noia se'ns apropa i li pregunta a la Mireia que si sap fer d'actriu. La Mireia, que és actriu es queda una mica petrificada i li diu que sí, que bueno que sí que sí, que bueno que a Barcelona. La noia flipa. Perquè la cambrera Fida no sabia que la Mireia és artista de la pista. Però li explica que està fent un curt, i que té la cara perfecta pel personatge del seu curt. La Fida està al·lucinant d'haver-li preguntat a una actriu si sabria fer d'actriu, i jo estic al·lucinant més encara de tot el que està passant davant meu. Mentre les deixo que parlin del projecte, me'n vaig a treure la roba neta i a posar-la a l'assecadora. Com que estic atabalada, poso els diners on no toca i la màquina se'm menja 40 corones-toma-ja. M'he quedat sense monedes, me'n vaig al badulaque de davant, compro tres barretes de sèsam a 12 corones i demano canvi en monedes. Després de posar les monedes bé me'n torno al cafè. Quan entro me n'adono que jo no sóc gens artista i que m'he endut els treballs d'anglès dels meus alumnes per corregir. I als 3 segons m'és ben igual, perquè no tinc energia per res més. La Mireia m'explica que el curt va d'una immigrant a Dinamarca, que la Fida està farta d'haver-se d'empassar sempre la mateixa visió de l'immigrant macarra i la societat et-convertirem-en-un-bon-danès. Diu que li envia el guió en 2 setmanes. Flipem una mica.
I així es passa el matí.
Conclusió: hi ha matins de pantumfles i hi ha matins cosmopolites.
4 kommentarer:
perfecte:presentaciò,trama,i desenllaç .La vida es una tòmbola,tòmbola,tòmbola.
quan hi ha bugaderies pel mig, historieta assegurada! jo un dia també hi vaig colar monedes on no tocava, en una bugaderia! ;)
que bo això dels matins de pantufles! :D
que be!
... buf! jo -mal me pese- he pensat més en una història de la Coixet que del Woody, eh??
(i la gràcia que tens en explicar-ho, punyetera!!!)
Send en kommentar