Amb això de veure pel·lícules complicades com la del post d'ahir passa que no pots deixar de pensar-hi. De camí a la feina, mig adormida per la falta de sol, el trun trun del tren i el silenci que regna als mitjans de transport danesos, pensava en la sensació aquesta de quan t'estàs adormint. És molt especial, no? Jo quan m'estic adormint i no m'adormo de manera fulminant puc adonar-me de que em clapo. I per mi és com si el cervell se'm fes melmelada. No és que m'ocupi menys si no que sento com alguna cosa es desfà de manera incontrolable i tot sembla molt espès, a mode de mermelada. Podria fer una enquesta sobre aquesta sensació i estic segura que tothom la viu de manera molt diferent. El Frej diu que ell sent com si el seu cap fos un element fixe i la resta del cos rotés sobre el seu cap, com si els peus anessin per damunt del cap. O sigui, una mica en plan gravetat. I vosaltres què sentiu?
2 kommentarer:
A mi se m'adorm el cos i la ment al mateix moment, la veritat es que no m'hi he fixat massa,......
ja et dire algo!
Ui, molt interessant el tema, eh?
Per a mi és com si anés descendent, a mida que m'adormo vaig baixant esglaons de consciència -els noto, eh?- fins que desapareixo... quan estic molt cansat és rotllo interruptor: click i s'ha apagat!
A mi d'Origen em van agradar moltes coses, però la idea de no saber com has arribat allà o la patada... són genials per realistes!
...la imatge de la melmelada és curiosa, eh? no l'havia sentit mai... amb la del Frej m'hi puc sentir representat...
Send en kommentar