El Joan, l'Antoni i el Cap Nord

Del Joan i l'Antoni ja n'he parlat abans. Compartim vida des que teníem un any i mig, o sigui, molta vida compartida, amb un més que amb l'altre. El Joan menjava plastidecors i tenia teories sobre els colors i a l'Antoni ja el recordo entusiasmat pel sexe femení.

I me'ls estimo molt. Però molt. Són d'aquella mena de persones de les quals diries una cosa bona i no pararies d'afegir-hi "i a més a més".

L'afegit d'aquest post és que a més a més, hem tingut l'enorme plaer de tenir-los a casa, i per mi és molt especial que els hagi pogut ensenyar aquest racó de món on visc. Tenir-los sopant a casa és com transportar-se a un lloc de la memòria on guardo moltes coses bones. I a sobre, el Frej està encantadíssim amb ells, així que sembla que ens tenim tots un amor que no ens l'acabem :)

Com que són uns nois aventurers han fet la proesa de conduïr fins al Cap Nord des de Hannover i tornar en uns 10 dies. I em sembla que els ha agradat aquesta experiència escandinava. Espero que sí, perquè els volem tornar a veure per aquí dalt aviat. Come back!