John Mayer

Una de les coses que més m'agrada en aquest món és anar a concerts. Diumenge vam tenir la sort d'anar al concert del guapitissíssim John Mayer, que a banda de ser tan guapot toca molt bé. Alguna vegada he dit per aquí que U2 s'enduu una bona part d'això que diem "la banda sonora de la meva vida". Doncs el John s'enduu un tros grandot de la banda sonora de la meva relació amb el Frej, cosa que vol dir que escoltar-lo em transporta a moments importants del passat i del present. I aquesta és un poder molt especial que la música té.

Per desgracia, no va tocar moltes de les nostres cançons i el so no va ser el millor, però ens considerem afortunats perqué va cancel.lar el concert del dia següent. M'agrada també que totes les entrades venudes no siginifiqui, com a Barcelona, que no et pots ni moure un centímetre i que com algú es posi a empènyer et mors d'asfixia. La putada és que aquí tothom és tan alt que em costa molt veure l'escenari, i em sento una mica hobbit.