tirsdag, maj 11, 2010

Hemmelighed


Cuando Mónica llegó, Rosa ya había preparado la cena.

Els dies que us trobo molt a faltar, a tots els qui m'estimo, poso els vostres noms a les frases d'exemple quan faig la classe. És com si estiguéssiu molt més a prop. No saben que de vegades, darrere de casa frase s'amaga una anècdota. I així faig passar el temps.

10 kommentarer:

Laura sagde ...

que bonic! quan anava a classe de vegades ho pensava, "en qui deuen pensar quan fan els exemples?", i mira, ja m'ho dius tu.
molts petons, bonica!

Unknown sagde ...

M'emociono, bonica ;_)
Sí neska, cadascú pensa en el que pensa...
Petons!

òscar sagde ...

Tendres detalls que fan que estiguin un pèl més propers aquells que estan llunyans.

Jo quan escolto el nom de ma germana (un nom comú a Barcelona), penso inevitablement en ella i el coi de illa Canària :) ón va marxar fa un bon grapat d'anys a viure.

NUR sagde ...

que bonic!!!!

Laura sagde ...

i la valentina també surt en els teus exemples? :)

NUR sagde ...

Hombre clar!!! Algun dia fins i tot sortirem nosaltres!!!

Ciutadà K sagde ...

Oh! que bonic i emocionant, Carol ...

Ciutadà K sagde ...

Per cert, Oscar, la teva germana es diu Lanzarote???? és broma, és broma ... :P

Ciutadà K sagde ...

Oh, no! t'ha atacat l'spma xinés ... és un rotllo, eh?? jo vaig haver de posar un filtre...

BON DIA!
(feia dies que no et visitava, noia!)

Carlos sagde ...

Si, por casualidad, ves a un alumno hiperactivo justo al fondo, oculto, de risa compulsiva, haz el favor de ser compasiva.