El ventafocs

Quin merder el volcà, no?

És engorrós, s'ha de reconèixer. A hores d'ara el Frej està en un autobús on segur no li caben ni les cames camí d'Oxford perquè els aeroports segueixen tancats. I aquí tothom porta un malhumor al damunt per culpa de les cendres, que jo ja em començo a cansar. Bàsicament perquè no ho sabem, quan acabarà el senyor volcà, d'escopir cendres, però més que res, perquè els volcans tenen dret a ser volcans, i el que fan és, entre d'altres coses treure lava i cendres. I si per això ens hem de fastidiar unes setmanes, doncs ens aguantem. A mi em sembla fantàstic i gairebé diria que necessari que de tant en tant ens quedem sense internet, el mòbil se'ns mori i el cotxe no tiri. Està bé no oblidar-se de que de vegades ens hem d'esperar, i que hi ha coses, que no tenen més solució que aquesta. Però ho tenim tot, ho tenim i ho volem tot ja, per abans d'ahir, per d'aquí tres segons, que si la pàgina no es carrega en 5 segons reinicio l'ordinador que s'ha mort. I vinga presses, i vinga nervis.

Doncs ara ens fotem tots ben fotudets, i ens esperem. Ens està bé.