La veritat és que últimament el meu índex de claustrofòbia està altet altet. Tinc la sensació que l'habitació des d'on escric està tan plena que se'm menja. No trobo un lloc en tota la casa en el qu epugui estar en pau, i crec que no és perquè la cosa no tingui feng shui ni res de tot això, és simplement perquè aquest pis encara no és casa meva. I és fotut, perquè en realitat ho és, però jo no ho sento així. Probablement hi tindrà a veure que no és un espai meu, sinó un espai en el que algú altre ja hi vivia i jo m'hi he mudat. I sí, hem canviat coses, però i què? Si no puc trobar un lloc en el que pugui estar relaxada al 100% a casa meva, malament.
I què puc fer? Doncs no gaire, no hi puc fer gaire, per no dir que no puc fer pràcticament res, i porto tres dies fent esquemes mentals al cap d'habitacions inútils que mai seran res de res.
O sigui, que una setmana de mè mentre tothom em repeteix constantment que ha arribat la primavera i que a la merda amb el feng shui.
Però és que jo necessito un ordre i un espai a la meva vida que no tinc, i que ara mateix no sé com aconseguir. Per tant, conclusió 2+2= claustrofòbia.
17 kommentarer:
Ostres, entenc tan bé aquesta situació que m'expliques. Fa cosa de tres anys ens vam mudar i vaig tardar tan temps a sentir-me la casa meva (si és que me la sento). Al principi la sensació de viure a casa d'un altre persona era més latent, i tot i que vem pintar, redecorar, "reikear"... les coses van canviant moooolt lentament.
Una abraçada molt forta!
Eh que sí que és un rotllo... bé, jo em vaig mudar al pis del meu xicot, així que el que sento més o menys és que estic a casa seva, però no a casa meva :( Tinc una setmana caca, potser és això!
ohhhhh....
deu ser que tens una mala setmana!!
de fet el teu xicot no hi es, no hi viu alla, ara ets la unica persona que hi esta,es casa teva!!!!
molts d'anims cargolet!!
o potser que ja comences a a veure que no es tot flors i violes ,en una pais que per a mi es depriment i jo no hi vaig ni per l´amor mes fantastic del mon,i vaig tenir l´opcio de viure-hi,i vaig dir..ja..ja..jaa :-) sort..!!
Quin anònim més lleig, per Déu! Per què insistiu en escriure anònims? Que no teniu noms o què?
Doncs no, evidentment mai no he estat tan tonta de pensar que tot serien flors i violes. El cas és que per l'amor més fantàstic del món, el que jo tinc al meu costat, jo faria moltes coses. I que l'habitació on treballo em sembli claustrofòbica i encara no hagi pogut triar un lloc que sigui nou pels dos no té res a veure amb aquest país, el mateix em passaria allà.
Aquest país té coses bones i dolentes, com tots els llocs del món. I sí, si tu creus que és un lloc depriment, has fet molt ben fet de no venir cap aquí, que allà segur que estàs molt requetebé. Ale.
Ha, ha, ha! Hi ha comentaris que no calen, Anonym, no calen.
En tot cas, Carol, jo estic convençuda que la me de setmana que estàs passant t'ho fa veure tot des d'un prisma més enterbolit, més petit i angoixant que normalment. La bona notícia és que després d'una setmana dolenta sempre-sempre-sempre en ve una de millor. Jo quan et vaig visitar em vaig sentir molt "a casa teva" perquè, encara que tu no te n'adonis, tens la capacitat d'omplir un espai (qualsevol espai) amb la teva presència.
I no, no vull res de tu (de moment) ;-)))
jo penso com la vero, eh! :)
Oh! després del comentari de la Vero (no del poca solta de l'anònim!) què més podem afegir ... ah! sí que m'agradaria poder fer com ella, prendre un cafetó a casa teva i segur, segur que li donaria tota la raó !!!
;)
(certament l'única cosa bona d'un setmana xunga és que n'arriba una de millor...) Anims!
Ah! i canvia els mobles de lloc ... a vegades funciona!
Carol,tranquila.Es important relaxar-se,deixar que les coses vaigin i vinguin pèro sense esforços ,no donant massa voltes al cap.I sobretot pensa i creure que tot pasa.Per cert: Jo no vaig tenir sort(diguem-no així).Em vaig quedar sense venir a viure a DK tal i com hagués volgut.Pèro aixó es una història ara ja molt llunyana.Si et serveix d'alguna cosa dir-te també que m'estimo aquest païs on vius.Es simplement continuar estimant una terra que podia haver estat la meva i que... ,deixem-ho estar.Una abraçada i ànims.
poka solta..??perquè..??nomes dic la meva opinió, una persona anònima que obre les seves intimitats perquè persones que no la coneixen de res sàpiguen els seus pensaments mes personals, ha d´aceptar aixo i si no escolta que tanqui la barraka,i deixi de fer blogs sobre la seva realitat i parli de flors i violes als camps danesos
lorac avinyo
A veure, anònim, jo no t'he dit poca-solta, t'he dit que el teu comentari és lleig. Trobo que és lleig perquè falta al respecte a totes les perones que hem triat viure en aquest país i fem tot el possible per estar-hi bé, dificultats a part, i perquè no m'arada que ningú es prengui la llibertat d'interpretar el que dic d'una manera errònia. I perquè com ja he dit en moltes altres ocasions, no m'agraden els anònims.
És clar que pots pensar el que vulguis i opinar el que vulguis.
I de la mateixa manera, jo puc criticar-ho si no m'agrada.
T'haig de dir que aquest blog no s'escriu perquè persones que no conec sapiguen els meus pensaments més personals. Si llegeixes les primeres entrades del blog sabràs perquè s'escriu.
Jo escolto, i com tu, opino. I no m'agrada la manera com escrius. I no passa res.
Danmark hyggelig.Gammel kaerlig ruster ikke. Det er rigtig.Hils.
Bajo un cielo rojo sangre
llora mi amada :-)
Tak, Manel. Det er dejligt at få lidt støtte når folf siger dumme kommentar :) Jeg ved godt hvor meget du elsker Danmark.
Ih! Carol, det er en anden sag....En dyb kaerlighed.Jeg kan ikke talt paa det offentligt(kun i privat..).Men jeg ,for eksempple, skiv:
"Danmark jord og skov
stemme af forelsket kod,
kys af regn af nat
kaertegner vinduerne
mens de skriver paa murerne
med deres linier af solv.
Danmark,jord og skov,
due,himmel og svaerd,
guder af lid og af torden
berusede din ro".
Hvor flot! Carai, carai, meget imponerende! Du ved godt at du kan altid sende mig en e-mail (den står i blogget, på et eller andet sted) hvis en dag får du lyst til at snakke om det... men jeg kan godt se, at det er noget privat, og det har været sikkert en stor kærlighed! ;)
Send en kommentar