I si anés al Casal i em teletransportés uns quants molts anys enrere, tocaria anar a Can Casamada. I ens agradava molt anar-hi, perquè Dijous Gras era com un entremès del que se'ns venia a sobre, el carnestoltes, la rua pel poble i el 14 de febrer. Les converses de camí a Can Casamada ja us les podeu imaginar, que si jo aniré d'això i que si el no sé qui va per no sé qui i li regalarà no sé què.
Els qui no teniu la sort de conèixer Can Casamada us diré que està al camí de Can Torrens, i que té un bosc apte per a cabanes amb contrassenyes, ràdios, begudes alcohòliques, tabac de tota mena i tocamentes vàries. Dijous Gras no era gaire més que això i les espectatives, almenys a mi, mai no s'acomplien, i d'aquí la gràcia... podies esperar un any més a que fossis l'afortunada el 14 o a que la teva disfressa fos la més xula.
Aquí no hi ha res que se li assembli, i estic segura que si avui anés a Can Casamada el sentiment seria molt diferent i ho veuria tot des d'un somriure dolç als llavis i poca cosa més. Però ai, fa molts anys era un dia Gran, amb majúscules.
Com que aquí dalt tampoc no tenim botifarra d'ou, ara mateix prenc te amb galetes Birba enviades per la Vero, carregades d'abraçades i enyorança, i no són de Dijous Gras, però a mi em fan molt el pes.
Disfresseu-vos molt!
2 kommentarer:
Sí és veritat, ahir li explicava a la Valentina que la seva mare anava a can casamada cada dijous gras...encara ho deuen fer?
Recordo que a tu t'encantava el Carnestoltes i que et feies les disfresses ;_)
Bon Carnestoltes!
ai, en veure la foto he pensat que ens parlaries del Festival de Cinema Porno de Copenhagen ... però, no, ja he vist que no, tot i les 'tocamentes vàries' :P
Jo, en solidaritat amb tu no m'he disfressat, au !!!
Send en kommentar