Verde que te quiero Aretha

A la vora de casa tinc un cafè fantàstic, un cafè yogi, que li dic jo, perquè hi venen menjar orgànic, fan sucs de fruites i verdures de colorins i els cambrers, sempre sempre sempre, estan de bon rotllo.
Com que també està a la vora d'una de les meves feines i del lloc on duc la roba a rentar hi vaig de tant en tant. La distribució del cafè és molt estranya, però un s'hi sent bé.
Fins que vas al lavabo. Has de pixar i vas al lavabo, i t'esperes un lavabo neutre, amb sabó orgànic de Wagadugu o a saber on. I resulta que no. Resulta que el lavabo és molt petit. I que quan hi entres, hi ha un llum lilós, i quan tanques la porta, tot es fa una mica més fosc, i 5 segons després, mentre ja estàs pixant, ta ta ta tan ta taaaaan: sona l'Aretha Franklin.
Jo no sé què pensar. No sé quin és el propòsit del lavabo o de la música, o del lavabo amb música. Però és molt esperpèntic. Acabes per riure, això sí.
La meva teoria és que com als yogis de vegades se'ls puja una mica el suc de poma-pastanaga-api-gerds, l'Aretha els fa tocar una mica de peus a terra. Però segur que el propòsit no és aquest. A qui em vingui a veure, el porto al cafè ;)