Sense paraules

Últimament m'he quedat una mica sense paraules, i això és el que fa que tingui el meu blog una mica penjat, o en aquest cas, despenjat.
De vegades és una mica dur ser human being. Quan estàs acostumat des de petit a que et valorin pel que fas, i per les notes que treus, i pel nombre de llengües que parles i bestieses tals, en comptes de que etvalorin per qui ets, costa molt aterrar en un lloc on com a human doing no ets ningú. I també és trist pensar en els veritables motius que tenien molts dels que estaven al meu voltant. És durillo. I és recomfortant veure que alguns encara hi són, i que els que vénen, vindran pel que sóc, i no pel que puc fer, o pel que sé.
He descansat molt aquests últims dies, i he llegit històries de dracs i persones amb noms impossibles, i he acariciat al meu gat moltes estones, i ja porto gorro, bufanda i guants i abric d'hivern, i estic preparada per tot el que l'hivern ens porti.