Dyrehaven- el jardí dels animals

A Dinamarca tenim la sensació que aquest any hem passat d'estiu a hivern, sense gairebé ni passar per la tardor, almenys en quant a temperatures. I és una llàstima, perquè la tardor és la meva estació de l'any preferida. M'agraden la primavera i l'estiu per allà de que tothom està feliç, sobretot aquí dalt, i perquè hi ha sensacions fantàstiques, com el primer dia d'anar en màniga curta, i perquè m'encanta el mar. Molt. No podria viure lluny del mar. Però tot i així, la tardor té alguna cosa especial. Jo crec que és la lletania que es va imposant a tot. Sembla com si el silenci s'anés apoderant de tot... el cap de setmana passat parlava amb una noia que estudia medicina que em deia que als nens que neixen abans d'hora els molesta molt més el soroll i el volum alt que a la resta. I em va explicar la teoria eh, però ara no la recordo (deu ser que ens molesta el soroll però no tenim memòria). Potser és això. Potser m'agrada que tot vagi més lent. I això que odio l'hivern i el fred i la foscor, i sé que la tardor és l'entremès de l'hivern, però els colors dels arbres i la tranquilitat que es comença a respirar per mi és incomparable. Potser és, també, que vaig néixer a la tardor, i la duc a la sang, o vés a saber.
Un dels llocs més bonics per visitar durant la tardor és Dyrehaven, un antic bosc de caça del rei, que avui dia és un parc amb cèrvols i de tot una mica. Tambe pots fer un passeig romàntic en cotxe de cavalls o endur-te un termo amb te i galetes i passar el matí caminant. O dibuixant arbres.
El Frej ja té dates de quan se'n va a Oxford, o almenys, de quan comencen i acaben els cursos. Del 17 de gener al 19 de març, i del 25 d'abril al 19 de juny. Segur que la soledat, mentre no hi sigui, em porta a caminar per aquest parc que recomforta l'esperit sigui quina sigui la teva pena ;) I si no, encara millor, veniu a visitar-me que jo us hi porto :)