Mindfulness

Durant un mes he anat a un curs de mindfulness. Us en podria explicar moltes coses... perquè hi he anat, i què he après. Alguns pensareu que aquestes hippiolades espirituals no serveixen per res, altres que serveixen durant una hora. a mi m'ha servit de molt, el curs. Per apendre qui sóc i perquè sóc així, i per entendre què puc fer quan haig de començar a parar la voràgine de pensaments que fan que sovint, m'ofegui en el meu dia a dia. I moltes altres coses, molt interessants, com què ens fa feliços i què fem que ens impedeix de ser-ho. He après tres punts fantàstics: non-judgement, non-attachment i non-suffering, que em recordo sovint, i maneres de fer meditació i der ser conscient de tot el que fem automàticament, per aprendre a estar en l'ara i no en el futur, i deixar de pensar en resultats i centrar-se en processos. Podria fer un post molt llarg amb paraules d'aquelles que fan pensar, i que no sési entendrieu en aquest context. I com una imatge val més que mil paraules, us deixo amb dues metàfores visuals.

La primera: si agafeu una ampolla d'aigua buida, i l'ompliu a la platja, allà o les onades es desfan, i agafeu una mica de sorra del fons, a l'ampolla hi entrarà sorra, i algues i moltes coses, a mes d'aigua. Si ens imaginem l'ampolla com els nostres pensaments, les nostres intencions, i la movem tota l'estona, com un Cacaolat abans d'obrir-lo, no veurem res, només una cosa gris amb granets a dins, impossible de treure'n l'aigua clara. Si deixem l'ampolla reposar una estona, cada una de les matèries s'anirà disposant en diferents capes. I si ara penseu que nosaltres som l'ampolla, el nostre cap és l'ampolla, potser us serà útil pensar en com de profitós pot ser deixar de sacsejar-la.

La segona: al cap tenim una corrent de pensaments que van amunt i avall, a mil per hora, tot el dia, una vegada i una altra, pel mateix camí. Com una autopista. Però podme triar altres camins. Podem triar un camí dels que fan els animals al bosc, que gairebé no es veu si no t'hi fixes. Els que fan els cèrvols, i les ovelles i els esquirols. I podem agafar-lo, i caminar-hi, i veure el bosc, amb arbres, cadascun d'ells amb un nom i una funció. I si hi passem molte svegades, potser el camí es farà cada cop més gran, i la foscor ja no serà tan fosca. I l'autopista, si deixem d'utilitzar-la, potser serà menjada pel bosc del camí, que com si estiguéssim al Congo, la farà desaparèixer.