en-re-nou

Els qui vivim en un huracà permanent de sentiments acumulats i acumulables, necessitem de tant en quant desfer-nos de coses físiques, diria que amb més freqüència que la resta, per viure d'una altra manera una renovació forçada, que tot i en un altre nivell, ja fa el pes. Fa uns quants dies que porto llençant i donant coses, sobretot llençant paper i donant roba. Llenço papers i paperots, grans i petits, com qui s'espolsa engrunes de pa. Necessito desfer-me de lletres i de firmes, de condicions impossibles i de noms i cognoms. I de roba, que anirà a parar a les espatlles d'algú altre. I penso si aquesta persona sentirà el pes de tot el que s'amaga a a roba, de tot el viscut. Potser trobarà un paper arrugat, un fil que es perd, potser res.
I avui m'ha entrat la dèria de comprar una cosa específica. De vegades busco una peça de roba que sé que no trobaré, peròbusco i rebusco i mentre no trobo veig la peça més clarament, infinitament més maca que totes les que m'emprovo. I necessito trobar-la perquè necessito, molt de cop i volta, estar maca. No sé si per mi, o per ell. Com si de cop, agradar-li fos necessari, que diu la poesia. I acabo comprant una ombra, una frustració del que volia, potser penso que me la mereixo.