Sobre la putada de ser una balena baluga

Com l'any passat, hem estat un cap de setmana a l'illa de Møn, al sud de l'illa on està Copenhague. És un lloc fantàstic, molt especial, habitat per gent que s'ha adaptat a la natura de l'illa i no al contrari.
El motiu de la visita és passar un cap de setmana familero, que vol dir que la mare del germà petit del Frej (que és germà per part de pare) ens convida al lloc esmentat junt amb el pare del Frej (el gigante verde) i el seu germà. La casa d'estiu és tan peque que hem hagut de dormir en una tenda de campanya que vam posar al jardí. Cap problema, perquè l'any passat va ser molt xulo.

He de dir, però, que aquest cop ha estat una mica diferent... aquesta natura tan fantàstica m'ha donat pel cul a més no poder. Resulta que sóc mega alèrgica als mosquits, i resulta que quest any la illa estava plena de mosquits. I a sobre m'han picat als llocs més curiosos que imagineu. Al cul, a la planta del peu... el meu peu dret va patir molt. Tinc tres picades, dues a la planta, que ja tenen una grandària i una al turmell. I el millor de tot, dissabte al matí em va picar una abella al dit petit del peu. Pobre dit. Aquest dit me'l vaig trencar donant una patada involuntària en una altra casa d'estiu ja fa anys... i se'm va quedar d'una forma que no té res a veure amb un dit, sino més aviat amb una balena beluga. I jo que caminant me'n vaig a buscar una tovallola estesa, i raaaaaaaaaaaaca. La picada en qüestiíó posa molt en dubte la patètica teoria que les abelles no et fan res si no les molesten, perquè és la segona vegada que em pica una abella sense que jo no l'hagi ni vista. La teoria de la resta va ser que segur que la pobra estava en una floreta al terra i es va sentir amenaçada. M'agrada que les abelles es morin després de picar. S'ho mereixia. A la tarda tenia el dit i mig peu tan inflat i em fotia tan mal que no podia ni caminar. Els insectes i jo no ens portem gaire bé.
I després anem a la tenda a dormir. Cap mosquit. Perfecte. Només se senten grills, Genial, que bonic -li dic al Frej- no escoltar cotxes ni portes ni gent borratxa pel carrer (que és el que escoltem nosaltres) ni semàfors. Vale. A les 5 de la matinada tenim un discurs entre uns cent ocells, i el pitjor de tot, els cèrvols, que tan preciosos són, comencen a fer els sorolls més raríssims que us imagineu. Com si una persona enorme estigués vomitant. Igual.

Em cago en la natura i en tot. Quina alegria tornar ahir a casa, al ciment i al llit amb els coixins i tot i tot i tot.