Robert McNamara

Dilluns passat va morir Robert McNamara a l'edat de 93 anys. Per als qui no sapigueu qui és, us diré que Robert McNamara va ser algú que va cometre molts errors, i que va passar-se la resta de la seva vida acceptant-los, lluitant per a combatre la pobresa i parlant sobre la seva feina als 60 sense pèls a la llengua i amb una dignitat i honestedat inusuals.

Aquest senyor va ser president de la Ford del 1960-61, va ser Ministre de Defensa del 1961-68 sota les administracions Kennedy i Johnson, i va ser president del Banc Mundial del 1968-81. Per desgràcia, és més conegut com a l'arquitecte de la Guerra de Vietnam.
Durant la Segona Guerra Mundial va treballar com a analista, estadístic, si és que així se li pot dir, per aconseguir més efectivitat en els bombardejos. O el que és el mateix, decidia quants avions, quantes bombes, on i per què. Poc després de ser president de la Ford, Kennedy li va preguntar si volia ser el seu Ministre de Defensa. I va venir Vietnam. I la tragèdia. Al 1967 va escrire una carta al president Johnson on expressa els seus dubtes sobre la guerra, sobre si estan fent el correcte. No va rebre resposta, però unes setmanes després Johnon va anunciar que McNamara seria el nou president del Banc Mundial.

I comença el seu penediment. Però... com es demana perdó a la història? Com es demana perdó per tantes atroçitats?
Bé, jo diria que com a mínim, ha dit perdó, durant molts anys, a través de llibres, i articles. I un documental esplèndid que vaig veure fa uns mesos i que us recomano molt, molt: The Fog of War. Al documental diu que "treballava per al president que tots els americans havien escollit. Era la meva responsabilitat ajudar-lo. Era l'interès de la majoria d'americans".

I com hem de recordar-lo? És impossible pensar que no sabia perfectament quin paper jugava en la Segona Guerra Mundial i en la Guerra del Vietnam, i quines conseqüències tindria. Però ens ha donat la seva lluita, al llarg dels anys, per entendre què va fer. Com a mínim ha lluitat contra la historia. Que ja és prou.