Estiu

Ara que ja he acabat tots els examens haguts i per haver d'aquesta llengua enrevessada surt el sol.
No és que surti gaire, però suficient com per arribar a màximes de 20 graus, i això ja és molt. Prou com per sentir el sol a la cara, i la gent alegre, i tot verd, tot verd, tot verd. I amb el sol els dies passen amb glòria, i no sense pena. I descobreixo que el tomàquet, en realitat és bo. A mi el tomàquet sempre m'ha fet molt de fàstic, tot enganxifós, i amb les llavors i així gelatinós. Becus. Però com que és estiu, menjo tomàquet amb mozarella de búfala i alfàbrega fresca i oli d'oliva. I mentre me'l menjo penso si les búfales poden sentir l'estiu, amb tota aquest bé de Déu de pèl que tenen. I penso en tonteries perquè és estiu. I em torno encara més distreta. I si sóc al supermercat perquè he de comprar paper del lavabo penso mmmmmm què em deixo... i agafo suc, i arribo a casa sense el paper. I m'és ben igual, perquè és estiu, i ha sortit el sol. I d'aquí no res seré la tieta Caro, i d'aquí encara menys me'n vaig a navegar, i després em trec el carnet de navegació en un vaixell enorme. I en aquest ordre. Perquè si hi ha sol, en aquest país, tot és igual.
Sonen cançons d'estiu. I ja no estic groga.

http://www.youtube.com/watch?v=TxEpngNm_Us