tirsdag, april 07, 2009

La mama arriba demà


Aquesta senyora tan bonica que té els ulls verds plens de pigues és la meva mare. I tinc la sort de tenir-la aquí uns dies a partir de demà al vespre. Ara fa 4 mesos que no ens veiem :( i per nosaltres 4 mesos és molt de temps, perquè tot i que parlem sovint, no ens enganyem, no és el mateix. A més a més, la Samari (Ro-sa Ma-ri-a) serà àvia a l'estiu, i jo seré tieta, és clar, i això de no poder compartir una experiència així juntes ens té una mica tristotes (sobretot a mi). La senyoreta d'ulls verds està una mica poxa, perquè l'han d'operar un altre cop del genoll, que ja li van obrir fa un any, i porta un any amb dolors fortíssims i pastilles pel dolor diàries, i sembla ha servit de ben poc... o sigui que l'objectiu de la setmana serà fer que marxi amb un somriure d'orella a orella, carregada d'ànims i d'energia per enfrontar el que li vingui amb força.
La Samari fa olor de cafè amb llet, i si l'abraces és tota de blandiblu, tot i que és una de les perones més fortes que conec. La seva especialitat és fer petons i a la que et despistes ja t'està axuxant. Li entren "arranques" i comença a dir coses del tipus "aaaaaaaai mi perlita de Oriente, como la quiero" (això ve del cuento que tinc una mica cara d'asiàtica, sembla ser), "princesa Majaranini", o "aaaaaai lo que he parío yo aquí". Molt salerosa la dona. El Frej sempre es queda tot parat, i diu que li fa moltíssima gràcia com riu la Samari. És perquè a ell no l'axuxa tant, tot i que tot arribarà.
Vosaltres ja sabeu que les relacions mare-filla són extra-complicades, oi? Doncs la nostra també, i després de 48 hores passa a ser de complicada a impossible. Però què hi farem.

Dijous marxem les dues a sopar i a veure el Fantasma de l'Òpera al teatre, que és un regal d'aniversari que li vaig fer el mes passat. I menjarem pernil, perquè sempre arriba carregada de pernil, i oli, i xocolata, i escopinyes i Cola-cao i mil coses sense les quals jo no sóc jo, i ella ho sap molt bé, i ballarem, i passejarem, i criticarem i farem safareig. I l'escoltaré dir tota l'estona "ai, qué bien que se está aquí juntitas, ¿verdad?" És tan mona...

6 kommentarer:

Laia sagde ...

Enhorabona per aquesta visita que tindràs Carol!

Disfruta a tope!!

Mónica sagde ...

Sí, sí, aquesta és la Samari :_) Està molt emocionada per pujar a Cph. Aquesta vegada us enyoraré encara més...
Petons!

neska polita sagde ...

me n'alegro! a disfrutar!

Ciutadà K sagde ...

...ohhh... Carol, m'has emocionat, eh?? és bonic llegir aquests coses quan parlem de persones que estimem... tinc llagrimetes als ulls (com hi ha món!!)...

gràcies per compartir-ho amb nosaltres i gaudeix d'aquesta 'senyora' ...

(m'ha encantat 'lo' de 'complicada a impossible' ... :D

whatateacher sagde ...

M'alegro molt, noia. Disfruta-la força. Es troba molt a faltar la família quan ets a l'estranger, però encara més si és un país fred.

pressure sagde ...

Es que madre no hay mas que una.
Yo me voy el lunes para Malaga una semanita a que la mia me cuide, que llevo unos dias con el gripazo. Me lo va a quitar con buenos potajes, fabadas y paellas.