mandag, marts 02, 2009

Entre les murs


Fa un parell de setmanes vaig anar a veure la pel·lícula francesa "Entre les murs" que a Dinamarca s'ha traduït com "Klassen" (la classe).
L'arribada d'un correu aquest matí d'un company d'EGB on proposava fer una trobada, me l'ha fet venir al cap. Vaig sortir del cinema absolutament escandalitzada. Tot i ser ficció, és prou cert que la peli està basada en una realitat desgraciadament molt propera a la que es viu aquí, per exemple.
Els actors fan un paperàs. Però em va sorprendre moltíssim la seva agressivitat, la falta de respecte, no només entre ells, sino la falta de respecte envers al professor, a qui tracten com una autèntica merda. Ja sé que està inspirada en un institut/escola d'un barri conflictiu, però és que no hi ha arguments per excusar tot el que vaig veure. És cert que en alguns moments, els alumnes fan pinya entre ells, però és que el to general de la classe és per flipar. Suposo que és una realitat que a mi em ve gran, que no conec, que no té res a veure amb la que jo vaig viure. La meva escola, va ser, sobretot durant BUP, una gran familia, i la recordo amb un sentiment molt especial, i tot i que no tot van ser, evidentment, flors i violes, puc dir que hi vaig ser molt feliç. A més a més, m'ha permès conèixer a persones fantàstiques que a dia d'avui formen una part molt important del meu univers privat.
També sé que hi ha professors molt diferents, però tots es mereixen respecte.
Us recomano mirar-la. Potser sóc una mica exagerada. Potser la canalla d'avui dia és molt diferent, però no ho crec, fet i fet, tampoc no han passat tants anys.

7 kommentarer:

Ciutadà K sagde ...

Bona tarda Carol!

Aquí també l'han traduit com a La Classe. A punt estigué d'emportar-se l'Oscar a peli estrangera. El director és un tio molt interessant, Laurent Cantet, director de Recursos Humanos i El empleo del tiempo... ui, què me'n vaig! què rotllero!

De la que parles no l'he vist, encara. Està a la llista d'imprescindibles. La realitat que descriu, malauradament, està a l'ordre del dia, on jo treballo -centre de formació privada- amb cursos ocupacionals, entre d'altres, per a joves entre 16 i 24anys, veus força del que tu descrius. Potser no tan agressius ni contundents, però es tracta de joves sense cap mena d'interés pel coneixement, el saber o la cultura i el tracte cap al professor deixa molt que desitjar, perquè els pares mateixos no transmeten cap tipus de respecte cap a ell... però és que jo crec que estem en un autèntica crisis del sistema educatiu, fa aigües per tots els costats: els pares (sobretot) i la pedagogia regnant que encara es deixa porta molt per la meritocràcia i les puntuacions i poc per l'impagable preu del saber per saber... I que consti que a mi la frase típica de que "la joventut d'avui no té principis ni ideals, no són com nosaltres" no m'ha agradat mai... però esgarrifa el llenguatge i, sobretot, l'actitud dins les aules... sí, a Catalunya hi ha molt d'això!!!i no cal anar a les rodalies d'una gran ciutat com BCN...

Buf... quin pal t'he fotut...

:S

Joan sagde ...

Caroo!

La nostra escola va tenir la justa mesura de disciplina. I no només això, venim de famílies que ens han marcat i exigit responsabilitat des de petits.

Per desgràcia, i t'ho dic amb coneixement de causa, a les aules actuals les coses són ben diferents.

I no li dono exclusivament la culpa al sistema educatiu, sinó a com s'està educant a les cases...

La vida moderna.

Ah, i sí, aquells temps van ser poc menys que espectaculars. I vist en perspectiva, encara més :-)

Petons cap al Nord per la Caro i el Frej!

Joan sagde ...
Denne kommentar er fjernet af en blogadministrator.
carol vikinga sagde ...

Joan, t'he esborrat un comentari que sortia repetit.
Doncs vaja, ara m'heu deixat una mica planxada. Tenia l'esperança de llegir que no a tot arreu és així :(
És un debat important, i ens hi podríem estar hores...

Per cert, els dos heu escrit un post Rubianes, i us volia dir que jo no ho he fet, perquè n'he llegit tants, i tant macos i tristos, que em vaig quedar pensant que no sabria què afegir-hi :(

pats sagde ...

sí, sí, peli de visió obligada. bueno, recomanada, si més no. jo la vaig vore fa unes quantes setmanes i en vaig sortir impactada, i amb la motivació més per terra del que la tenia ja, justament ara, que m'he embarcat en l'aventura del cap.

no sé quin és el problema de fons. jo crec que hi ha una mica de tot, però una cosa que em sembla que ha canviat molt és el rol del mestre. ara al mestre se li demana ser, més que una font de coneixements, un gestor de comportaments, actituds i estats d'ànim. i el saber passa a un segon pla. a la peli es veu molt bé, el posen a prova a tothora, fins que se li esgota la paciència (normal, com a persona que és). i els pares també hi tenen molta responsabilitat, perquè alguns són els primers a desentendre's de l'educació (en sentit ampli) dels seus fills i a desautoritzar els mestres quan els convé. i hi ha mestres i mestres, això també. per no parlar dels polítics, que fan i desfan, emboliquen la troca i apanyeu-vos!

ai, aquest tema és un pou sense fons!

Laia sagde ...

Jo tb treballo a una escola i les coses ara son molt diferents a quan jo anava al cole :-(

De vegades sento coses que els alumnes diuen als profes que em deixen esgarrifada!!
Per no parlar d´alguns pares...Que tb se las traen...

Jo mateixa quan feia el Para-escolar d´angles als petits de 6 a 8 anys ja en sentia i veia de gruixudes...

Apunto la peli a la llista de imprescindibles!

Una abraçada!

Anonym sagde ...

Jo també l'he vista i crec que fa un bon retrat del que passa avui a les aules. De fet, el Laurent Cantet té un estil de fer cinema molt proper a la realitat quotidiana... Segons com, les seves pel·lícules semblen documentals... El millor de la pel·lícula és que et mostra el conflicte d'una classe sense recórrer a una ficció extrema. Parlant d'un cas extrem, us recomano una altra peli que passa a les aules: La ola (és molt bèstia).

Comparteixo l'opinió que les coses han canviat molt respecte els temps en què anàvem al Casal. En general, jo crec que els adolescents d'avui es troben en un món més hostil i potser estan més desatesos per les famílies... No ho sé, tot és molt complex.

Records.