Nadal danès

El meu dinar de Nadal va consistir en dues mandarines. Una sensació estranya, celebrar el dia 24 a la nit, i no el 25. La nit de Nadal va ser, sobretot, tranquila. A les 15h vam anar a casa de l'àvia del Frej, on vam posar l'arbre de nadal a punt per encendre les espelmes després de sopar. El sopar viking a les 18h: ànec, patates ensucrades amb salsa marró (no pregunteu), col lila bullida i amanida amb pinya i lima. De postre, el famós ris a la mande, una mena d'arròs amb llet fet amb nata i amb moltes ametlles picades i salsa calenta de cireres. L'arròs se serveix en un bol gran del que tothom ha de servir-se una porció al seu plat. la gràcia està en que se li posa una ametlla sencera, i la persona que li toca l'ametlla se l'ha de guardar a la boca i, quan tothom ha acabat, ensenyar-la. Si l'ametlla encara és sencera, l'afortunat guanya un premi. És una cosa simpàtica, perquè tothom xerra molt i fa reguntes perquè sigui difícil amagar-se-la.
L'ametlla em va tocar a mi, i ningú no esva enterar fins al final :) Després del sopar, toca ballar agafats de la mà i en rutllana al voltant de l'arbre de Nadal, que ja ha de tenir les espelmetes enceses. Es balla i es canten cançons de Nadal al voltant de l'arbre i dels regals. I després, se serveixen dolços i cafè o te, i es comencen a obrir els regals.
Tot plegat, va ser molt divertit viure un Nadal diferent, i tothom estava molt emocinat preguntant-me tota l'estona si m'agradava això i allò i què feiem a casa per Nadal.

Al dia següent, menjant-me les mandarines al sofà, tapada amb mantes perquè fot un fred impressionant, i pensant en tot el que devieu estar jalant, em va entrar el riure. La veritat és que allà mengem com a porcs, i tres dies seguits, que és el pitjor. Aquí tot és molt menys 'apassionat' i molt més mesurat, i què voleu que us digui, a mi, que no m'emociona el Nadal, ja m'està la mar de bé.