twinkle twinkle little star

Quan era petita m'angoixaven moltes coses que tenien a veure amb la meva existència de personeta-a-la-Terra. Recordo que em preocupava moltíssim pensar què passaria si em despertava sent una altra persona i els meus pares no fossin capaços de veure que en realitat era jo, i tampoc no estava gens convençuda de que els somnis fossin somnis i els dies fossin dies, quan s'acabava l'uni començava l'altre? Com podia jo saber que en realitat m'havia despertat? I si un dia em despertava i en realitat no tenia 9 anys si no 4 i tot havia estat en realitat un somni llarg? I què era ben bé la realitat? Perquè jo estava convençuda de que potser tots vèiem les coses diferents, i anava preguntant: a veure, això, m'ho pots descriure? I si jo veia les coses, uns centímetres més grans, o més petites? En fi, tota una sèrie de preguntes que se m'acumulaven al cervell abans d'anar a dormir i em feien quedar-me al llit amb una por i una necessitat de resposta que mai no vaig trobar. Totes aquestes preguntes que s'ha fet la humanitat durant anys i panys a mi em segueixen fascinant, i continuo tenint un nus a l'estómac quan m'hi poso a pensar a la nit. El què som, perquè som qui som i d'on venim jo no ho tinc gens resolt, i em fot una ràbia... Fa uns dies llegia amb interès la noticia de que per primera vegada s'ha pogut fotografiar un sistema que funciona com el nostre sistema solar, és a dir, planetes orbitant al voltant d'una estrella, el més petit a dins, el més gran a fora. I pel que sembla , la noticia ha passat gairebé desaparcebuda. A mi em sembla fascinant, perquè és gairebé com anar enrere i poder estar una mica més a la vora del perquè. Segur que mai no el trobarem, el perquè de tot plegat, ara bé, ens haurien de recordar cada dia que el món és una bola rodona que dóna voltes i que no és pla ni ple de ciutats-dormitoris-PortaFerrisses, que som un puntet en un univers aboslutament mortal ple de coses màgiques moltes de les quals ni les podem entendre ni les coneixem. Avui us convido a tots a pensar-hi, però que no us entri la paranoia com a mi, eh, que no és bo ;)