Recollir-te a l'escola

Avui toca poesia. Per què? perquè sí, porque-yo-lo-valgo. Una poesia meravellosa que fa temps em va enviar la kelitxi, i que em va obrir la porta a un munt de poemes fantàstics, preciosos, de la mà d'una ex-professora, l'Anna Aguilar-Amat. He estat pensant en una foto per acompanyar-la, però he decidit que qualsevol imatge us pot pertorbar l'efecte de les paraules, així que com que sóc molt service-minded, us deixo directament amb els versos:

Ara aniré a buscar-te.

Davallen rere el vidre els teus ulls, fins que em troben,

i després furgues a la bossa on t’he dut el berenar.

Al voltant de la boca se t’ha posat la xocolata per

denunciar-ne l’avarícia, com una paraulota

que has après a dir al pati.

Aniré a buscar-te. I he de posar la millor cara de triomf.

Preguntaré tot el que pugui per no explicar-te res.

¿Què has menjat? ¿Què has après? ¿Amb qui has jugat?

No et cal saber que he seguit, pel desert, el curs

d’un mapa fals. Que no he trobat l’oasi. Que algú s’ha equivocat

(potser, segur, he estat jo), i que la set, com una boa, m’estreny

la veu i els ulls i desitjo ferir-me per beure,

ni que sigui, la meva pròpia sang.

Pensaré un acudit, alguna endevinalla. Faré un somrís ben ample.

No cal que t’assabentis que he triat, malprenent, entre el sol i la

lluna,

ni del fred i l’espant de nits sense un sol raig.

Potser hauràs de triar, també, d’aquí a uns quants anys,

i sentir que el miocardi es parteix i es rebenta l’aorta.

Llavors potser duràs la meva cara de triomf, com una màscara

a la mà.

Però hi ha lletres i músiques, rostres, que són

tot i els records que ens porten, tremendes obres mestres.