iuuuuuuuuuuuuuuuuuuhu!

Aquest noi, a part de ser l'amor de la meva vida (escrit amb majúsucles grans i lluminoses, de rosa porpra, que és un color dramàtic i festiu) i beure aigua amb molt d'estil s'ha guanyat una beca d'allò més suculenta per fer un PhD sobre l'ètica del càstig (sona millor en danès). Se la mereix, per haver-la buscat amb tanta persistència i haver treballat tantíssim. Portava molt de temps esperant-la. Portàvem dos estius trastocats per culpa de la beca. A mitges vacances a Itàlia aquest any, un cop més, el van telefonar per dir-li que havia passat el primer procés de selecció, però que havia de canviar o afegir no recordo què i tenia un dia per fer-ho. Crec que això va passar a Florència, una nit abans d'enfilar cap a Siena, i en aquell cafè-internet vaig veure com la cara se li anava posant lilosa i anava dient, no, no, aquí, no... perquè el pobre no tenia -evidentment- cap material al damunt, ni podia consultar gaires coses. No va servir de res explicar que estàvem a mig mes d'agost, a Siena, i que li era impossible fer-ho perquè no tenia cap llibre per consultar. Però al final, i amb l'ajut d'un amic per ordinador va poder arreglar-ho i entregar-ho a temps. I des de l'agost que portàvem esperant la carteta... voilà, ja la té a la butxaca.
Me n'alegro tant per ell. Ens esperen tres anys més de pobreses econòmiques a no ser que jo trobi una feina fantàstica, però se'ns en fot molt, perquè ara mateix, som immensament feliços.