one for sorrow, two for joy

Dos a un. Diumenge. Escric abans d'anar-me'n a dormir. Demà, o sigui, avui ja, treballo. I a sobre tenim al nen-àngel dormint a l'habitació, cosa que vol dir que m'hauré de llevar molt d'hora (tot i que ha estat un plaer tenir-lo aquí aquest cap de setmana). I és diumenge. Els diumenges són estranys. El meu pare ho deia sempre, no sé perquè, però no li agradaven. Penso que potser no era gaire feliç, no ho sé. Quan ets a casa i tens temps per pensar, si les coses van bé, els diumenges són fantàstics. Se t'enganxen els llençols, se t'enganxa el croissant, se t'enganxa el diari, el soroll de la gent al carrer, tot es fa deliciosament enganxifós i llarg i calentó. Si no estàs bé, els diumenges són una tortura, perquè provoquen moltíssima ansietat. T'entra la sensació de que has de passar-t'ho bé, que tota la societat està organitzada perquè et relaxis i tinguis un bon diumenge, i meeeeeeeec, si no el tens, et sents fatal, i el diumenge es fa una cosa enorme, llargaruda, que no s'acaba i et va deixant sense aire. Penso molt sovint en perquè al meu pare no li acabaven d'agradar els diumenges, i de vegades em poso trista, perquè la conclusió no és precisament positiva. De moment, a mi els diumenges m'estan bé, així que com que demà treballo, dos a un, one for sorrow, two for joy. Que tinguin tots un bon diumenge.

http://www.moteldemoka.com/squashed/OneForSorrowTwoForJoy.mp3