de traducció va la cosa

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Mano/mano/Shakespeare/elpepucul/20081107elpepicul_1/Tes

És evident que aquest article no deixa de ser una bona notícia, i que aporta una mica de llum a aquest ofici que tenim, que mai ha estat reconegut tot i la seva importància.
Ara bé, el que l'article no diu és que els traductors som uns donats pel cul, que la gent que surt a l'article són quatre gats, perquè la resta de traductors, la majoria de cops, som anònims, se'ns paga una merda i se'ns exigeixen terminis impossibles de cumplir, per no dir ja que la majoria d'editors retallen pressupost i se salten la correcció obligatòria que ve després. I que molts treballen en editorials sense contracte forçats a fer-se autònoms (com jo ho he fet tants anys), i a treballar caps de setmana, perquè total... com que si saps una mica d'anglès ja pots traduir... doncs passa el que passa, com al cartell de la foto.
El desconeixment de l'ofici i de la importància de la traducció és patètic, sobretot, perquè això passa en molts poc països, i el nostre és un d'ells, i ara que ja acabo aquesta entrada, dubto de si l'enllaç que he dit que era bo ho és, perquè tot i que està bé que es recordi que hi ha unes personetes que es diuen traductors gràcies a les quals podeu llegir molts llibres, no sé si la realitat que transmet té gaire a veure amb els traductors de carrer. Vaja, no, la traducció continua vivint un moment patètic, el títol hauria de dir alguna cosa així.