mandag, oktober 06, 2008

tradicions explicades, molt rares


Quina foto tan preciosa, eh... els castellers de Vilafranca, que han estat els guanyadors d'aquest any (d'enguany, que diria la Judith). A mi encara se'm posa la pell de gallina quan els veig. I això, que sembla tan nostre, tan normal i tan bàsic, diria que fins i tot primitiu, resulta impossible de fer entendre als d'aquí. I m'he trobat en més d'una situació, en la que, emocionada, he començat a explicar que si això que si allò i mitja explicació les preguntes i els perquès fan que res sembli lògic. Ahir intentava explicar als dels diumenge que fan 4 hores seguides i al final s'avorreixen, el cagatió. I els semblava la cosa més absolutament esperpèntica del món. I de fet, si hi penseu una mica, ho és. Tan contents se'n van anar a casa amb les meves històries folclòriques que demanaré a casa que em portin uns caganers la propera vegada, que això sí que va causar gran efecte.

1 kommentar:

neska polita sagde ...

bon dia, bonica!

els cagatiós fan al·lucinar la gent, això sí que ho tenen. la kelitxi i jo en vam regalar als nostres madrilenys del camino i van quedar encantats. també els vam regalar un caganer perquè poguessin valorar bé les nostres tradicions. i neules de can planelles. :-)

petonet!