Encara continua la tristesa i no em sento gaire animada per escriure coses positives. Per Sabadell les coses tampoc no estan gens bé, i tot plegat diria que és una època molt dolenta, com fa temps que no teníem.
Ahir vam dir-li un últim adéu a la Helle. I estic d'acord amb les paraules que el Joan va dir un dia referint-se al Marc. No crec que jo hagués estat capaç d'escriure tot el que el Frej va dir ahir, al costat del fèretre de la seva mare. Espero que si algun dia tinc un fill, sigui algú com ell. Us deixo amb les últimes paraules del discurs. Una poesia que la Helle va escriure fa molts anys, dos mesos abans de quedar-se embarassada, i que crec que donen una imatge força clara de qui era. La traducció és meva, i deixa molt que desitjar de l'original, però m'agradaria compartir-la amb vosaltres i tancar així, un capítol d'aquest bloc.uida.
La poesia té una forma d'escala, però no hi ha manera de poder configurar el text aquí, així que l'escric tota seguida.
Jo sóc: dona
col·lectivista
llicenciada en filosofia, potser
cap fill
un gra de sorra
un raig de llum
un àtom d'energia
composta (sobretot) d'aigua
però sense ser-ne conscient
Jo vull: síntesi
expansió
coneixement i capacitat
equilibri
Volar amb ales transparents cap el miracle de la llum
Helle 17/1/78
1 kommentar:
:_)
Send en kommentar