La Vero i el Marc van arribar amb un fuet sota un braç i galetes Birba sota l'altre. Van tenir la gran oportunitat de voltar per Dinamarca i van tornar molt contents, amb fotos xules i amb el concepte encertat de que fora de la capital vikinguilàndia és molt de pagès. M'alegra molt que hagin triat casa meva per relaxar-se i que m'hagin vingut a veure, perquè la comoditat i els seus somriures han fet aquests dies força més fàcils, i això que van venir enmig d'examens, els pobres! Però encara vam tenir temps per xerrar de tot i de res i fer el guiri per la ciutat. Coses d'aquestes impagables que no es poden fer, ni sentir, amb tothom. I com veieu, alguns van tenir fins i tot temps de deixar veure el seu veritable esperit guerrer. I Vero, no em matis, que ja sé que semblem cafè amb llet, però de les dues, és en la que estem millor. Que coi, estem molt guapes! M'ha encantat tenir-vos per aquí. Quan torneu? ;)
3 kommentarer:
Olé, olé, niños!!!!! Me alegro mucho de veros juntos en un país lejano!!! Desde luego..., eso de ser viajeros... nadie nos lo quite, ¡eh! Un petó a tots, companys!!!! A ver si me animooooo.... .... ....!!! !!!! !!!!
a ver si es verdad miho! Por aquí estaríamos encantados de cuidarte unos días :)un beso!
Carochan, no et mato! Em sembla preciosa aquesta foto (no jo, la foto!), i ha sigut una setmana molt feliç i intensa. Miho, ¡no te lo pienses! Verás que aunque vayas en invierno cuando hace mucho frío, el hogar de Carol es siempre muy cálido.
Una abraçada, carinyus! Mil gràcies!
Send en kommentar