den afrikanske farm

A la meva mare, la última vegada que va veure Memòries d'Àfrica li va fer molta gràcia que la baronessa fos danesa. Diu que ara veu Dinamarca per tot arreu, i que abans no sortia ni a les notícies. Li vaig explicar que l'escriptora danesa que va escriure Den afrikanske farm es diu Karen Blixen (foto) i que la pel·lícula és més o menys la seva història de veritat. Quan va tornar a Dinamarca després de que el seu gran amor morís en un accident d'avió va dir que 'tornava a casa seva, però que només tornava el seu cos, però no la seva ànima'.
Jo em sento una mica Blixen de vegades, amb un cos aquí i una ànima allà. I us confesso un secret: en dies tontos i tristos com avui de vegades escolto la música de la peli, que a la meva mare, que és una romanticona, li encanta molt i molt. I me la imagino mirant la peli al sofà de casa amb cara de bleda i dient 'ai qué bonita que es esta película, verdad? Es que la música es preciosa'.
M'ho ha dit unes mil vegades. I avui penso que tan de bo la tingués aquí i tan de bo la puguéssim mirar juntes amb una cafetera al costat. Ni que fos només per escoltar-la i veure-la contenta. L'enyoro tant, i a vegades m'hi sento tan distant que em costa fins i tot dir-li.