lørdag, januar 26, 2008
et år
Divendres va fer un any que estic aquí. El meu aquí i el vostre no és el mateix, és clar i això ho complica tot una enormitat. No sé si hauria de fer una valoració moral d'aquests 12 mesos, però en qualsevol cas, no la faré. I si la faig, me la reservo per mi, perquè és taaaaaaan liada que no l'entendríeu gaire. A més a més, suposo que reflexionar sobre el tema comporta donar-li voltes a si m'he de quedar o m'he de tornar o què haig de fer, i el meu cervell no pot pensar a llarg plaç. S'ha quedat en el dia a dia, i això ja m'absorbeix energia suficient. Viure aquí continua sent una batalla diària de sentiments i capacitats.
Sí us demanaria que no cometeu l'error de mantenir-me al marge de les vostres vides, perquè tot i que no us puc tenir al meu costat per abraçar-vos, d'alguna manera o altra, ho faig cada dia. Per això formeu el meu petit món , i si no puc comptar amb vosaltres, aleshores no em queda res de res.
Sona a desesperat, però és que ho és.
Demà poso les fotos promeses.
Us trobo a faltar :_)
Abonner på:
Kommentarer til indlægget (Atom)
7 kommentarer:
queda't amb les coses bones, això sempre. un petonàs!
Ànims, valenta, que tu pots amb tot! Aprofita les coses bones d'aquesta experiència i intenta no menjar-te gaire el tarro (ja sé que et serà impossible, però bueno).
Miss U 2!
PS què vol dir et ar?
Pues felicidades. Dentro de poco haras como yo, 7. Y pasa la vida...
el tiempo pasa volando... como mi caso: 20.
Bueno, salí el 28 de marzo del 88... Casi casi... Bufff...
tranquil·la, munica! ja les penjaràs quan puguis. mentrestant ens anem imaginant com és de gran ara la bèstia i que bonic que teniu el piset. i després comprovarem si ho hem imaginat bé!
un petonàs!
jamais de la vie!!! a tu no et deixo al marge ni de conya!!!! ja sñe que és durillo... molts patunets i una abraçada ben forta!!!
Send en kommentar