Aquí tothom fa pa. Jo també. Per què? Perquè l'oferta de pa blanc és força limitada, i força cara. I perquè l'olor del pa al forn deu ser de les més bones i de les que fan entrar-te ganes de quedar-te a casa. I com que aquí fa fred i el sol és car de sortir, doncs mira, fer pa és una opció d'entre moltes altres. N'hi ha que prefereixen el sexe, i n'hi ha que fan pa. I n'hi ha que les dues, una darrere de l'altra.
El cas és que l'altre dia vaig preguntar-li a algú a qui m'estimo amb bogeria com-estàs-preciosa? I em diu 'bé, bé, la feina em va bé, molta feina, molta feina, però bé'. I la pobreta va adonar-se al moment que no era la resposta a la meva pregunta. Per què serà que vivim per la feina? Bé, bàsicament, perquè allà de feina, n'hi ha poca, i t'és igual si estàs sense contracte i no tens ni baixa laboral ni vacances i fas hores extres i portes cobrant el mateix durant anys i arribes a casa a les tantíssimes. És igual. En realitat no és que sigui igual, si no que encara has d'estar agraïda i petonejar el cul dels qui et donen feina. Ma-la-ment.
I resulta que ella va ser qui em va dir 'nena, hauràs de canviar aquest ritme de vida que portes quan vagis a Dinamarca perquè si no, un dia, faràs un pet'. Porta dient-m'ho bàsicament fa deu anys, i no se n'adona que hi ha caigut de quatre potes, pobrica meva.
I ara quan feia el pa (estic esperant a que la massa pugi per posar-lo al forn) pensava que de fet, quan ets allà, és pràcticament impossible abaixar el ritme, perquè hem de pagar tantes coses a fi de mes i la qüestió laboral està tan xunguíssima, que mentre tinguem feina, molta feina, la resta ja estarà bé. Ai que trist. Veieu, d'això me n'alegro enormement. D'haver emigrat al país del temps. Aquí hi ha temps fins i tot per fer pa. Per què, vosaltres, quan faríeu el pa? Després d'arribar de la feina, abans d'anar al gimnàs i a la classe de no-sé-què? O just abans de treballar perquè quan arribeu a la nit pugueu fer el sopar i no us hagueu de preocupar del pa? Ale, pa congelat. Allà, fins i tot el pa té pressa.
Nens, això que vivim allà no és sa. Us ho dic jo que m'estic començant a desintoxicar.
No sé què feu que no veniu cap aquí.
10 kommentarer:
Bon dia,
Doncs molt bé bunica, tu fes pà i despres ja m'ensenyaras les receptes!!!
Ei! que jo ja fa un any que faig pà!! amb la meva supermega panificadora BIFINETT, i segur que és més ràpid... així que t'aconsello que te la compris!! a més això de llevar-te al mati amb l'oloreta pà i el pà acabat de fer és genial!!!
Doncs tens raó, seria genial tenir temps per poder fer més coses, perà la veritat es que la feina ens absorbeix a tots!!
pregunta : ja has fet pizza? et va sortir bé la massa?? consell : posa-li "berenjenas" està boníssima.
Doncs res, avaim si quan veniu per aquí ja estem en el piset. !!!
No, encara no. Tinc un forn petitet, i aquí la qüestió de formatges no pita gaire, però la tinc pendent, a veure si aquesta setmana cau... i li poso...albergínies ;)
I jo que vols que t'expliqui de la feina? Juas.
La veritat és que dubto molt que el compromís que té cadascú amb la seva feina depengui del pais on es`tas establert... Porta'm a Japó i segur que jo no puc portar el seu ritme laboral. No estic fet per treballar o bé no he trobat una feina prou interessant per no poder desconectar, abans, durant i després de la jornada laboral. Suposso que la meva cadena d'ADN no contempla el gen treballador.
I respecte al pa l'olor deu ser molt boníssim, però i el que engreixa? xDDD
Apa nenes, no treballeu tant que és dolent per la salut mental ;P
Jope nen, a veure si et penses que estic tot el dia menjant pa!
Tu no estàs fet per treballar, però sí per convidar-me a cafès i a Martinis, i em preocupa que algundia et quedis sense diners i t'hagi de començar a convidar jo, juas juas :p
Per cert, que continuo enamorada de l'Edgar. Bé, com tothom, suposo...
Jo he tastat el pa que fa la Pirulina i és bonísssim!
I és veritat que cal relativitzar la importància de la feina... però costa! (com a mínim, a mi em costa)
jo també he tastat el pa de la carol i també confirmo que és molt bo! és més, m'atreviria a dir que aquesta foto l'he feta jo! :-P
m'alegro molt que tinguis temps per fer pa. jo no sóc de fer pa, sóc més de fer rosquilles, i la veritat és que m'agradaria tenir temps de fer-ne més (però per engreixar els altres, no per engreixar-me a mi). ens falta temps, sí. treballem massa.
ara, que jo prefereixo venir-te a veure i fer la migdiada mentre tu fas pa, que no fer pa al forn de casa meva! :-D
Calla nena, calla... No cridis almal temps que quan s'esgoti la pasta entraré en una crisi d'indentitat que tremolo només pensari ;P
Si com diuen per aqui el teu pa és boníssim doncs haurem de tastar-lo i m'agrada la idea de estar fent la migdiada mentre tu fas el pa si algun dia hi vaig miraré de possar-ho en pràctica xDDD
Què vol dir 'si algun dia hi vaig'.
Home de poca paraula... bo-lu-do.
carupipi, envia'm un panet d'aquests per mail, quina pinta!!! sento l'oloreta des d'aquí!!!!!!!!! nyaaaaammmmmm
QUè dius, que t'estàs començant a desintoxicar? no me lo creeooooo, però si és així, enhorabona, ja era hora, i a vera quan dura...!
petonàs!
PS: tinc la teva vaqueta a la tauleta de nitttttt! Ajuda'm a posar-li nom!
Fer pa, dius? Però si no tinc temps ni per comprar-ho al forn, que el compro a la gasolinera... aaaaaix, ja veig que necessito desintoxicació urgentment, però ja m'hi he posat ;-) Noia, aquests panets fan una pinta boníssima, ja em donaràs la recepta, jo també vull fer pa i pastetes i pastissets de colors! I trobar el temps per fer-ho, però no a partir de les 10 del vespre sino en un horari més normalet...a veure si no sucarrimo res, ji, ji!
Send en kommentar