Aquesta entrada va dedicada a algú que passa per un moment una mica xungo, i que ja ha pres una decisió, tot i que no se n'adona. I ai! Com costen d'acceptar certes decisions, oi? :(
I només li vull dir, que fins i tot les coses més amargues de la vida de vegades, s'acaben tornant en les més dolces... només cal una mica de temps, i de paciència.
4 kommentarer:
ai, sé que això no va per a mi, eh, però, nena, ni que m'haguessis llegit el pensament! (jo també estic passant un moment xungo i també he pres una decisió.)
a més, el pau debon ho canta, això: estimar és una malaltia de transmissió sexual...
de tota manera, m'aplico el cuento: temps i paciència, temps i paciència, temps i paciència...
ai jope, sí? Em sap greu... però prendre decisions estar bé. El que no està gens bé és quedar-nos al llindar de tot per por, o por covardia o per inseguretat.
Valentía y al toro, mi niña...
I una abraçada vikinga enorme :D
:-)
Aqui te dejo un enlace de mi blog de hace dos años, para que te animes definitivamente!1
http://underpressure72.blogspot.com/2005/06/la-fiesta-de-la-embajada.html
Send en kommentar