Conclusió d'avui a les 21.30: la culpa de tot plegat és d'internet.
Això d'estar ficats tots plegats en un pou de facebooks, twitters, blogs i demés, ens fa molt més conscients de totes les coses dolentes que passen al món. De totes (o moltes). Ens enterem de que hi ha malalties incurables per les que hem de firmar una petició mega important a les 07.37 del matí només obrir el correu camí de la feina, de que podem baixar-nos aplicacions per ajudar a gent amb discapacitat, llegim llistes de com ser més feliços i viure en estat mindfulness cada punyetero dia… en fi, la llista és llarga. Som més conscients que mai, de que el món està molt destirotat, i cada dia s'afegeix un altre motiu a la llista.
Avui, dinant a la sala de profes, parlava amb dues persones que estan visiblement estressades per motius difrents, i tot i que explicaven els perquès, anaven dient, però no em queixo no em queixo, que ja sé que no tinc motius.
Carai. Jo tinc la mateixa sensació cada dia, i em toca molt els nassos que sigui així.
Queixa't, dona, que sí que tens motius, he pensat, però no li he dit perquè és molt poc danès per part meva i perquè estic segura que m'hagués deixat anar una frase-yoga en plan somriu-i-el-món-et-somriurà-bla-bla-bla, que ja me la conec a ella, que és com si vivís en un món Ramasjang (que és com un Super3 danès, en plan presentadors que articulen molt i riuen molt i tot és super guai del paraguai)
Doncs jo sí que em queixo senyores i senyors. Em queixo alt i clar. Que a veure si una al final no podrà ni estar trista en pau. No vol dir que em passi el dia queixant-me ehh, no, no, però osti, que dies pets en tenim tots. I setmanes pets també, i no passa res!
Això d'estar ficats tots plegats en un pou de facebooks, twitters, blogs i demés, ens fa molt més conscients de totes les coses dolentes que passen al món. De totes (o moltes). Ens enterem de que hi ha malalties incurables per les que hem de firmar una petició mega important a les 07.37 del matí només obrir el correu camí de la feina, de que podem baixar-nos aplicacions per ajudar a gent amb discapacitat, llegim llistes de com ser més feliços i viure en estat mindfulness cada punyetero dia… en fi, la llista és llarga. Som més conscients que mai, de que el món està molt destirotat, i cada dia s'afegeix un altre motiu a la llista.
Avui, dinant a la sala de profes, parlava amb dues persones que estan visiblement estressades per motius difrents, i tot i que explicaven els perquès, anaven dient, però no em queixo no em queixo, que ja sé que no tinc motius.
Carai. Jo tinc la mateixa sensació cada dia, i em toca molt els nassos que sigui així.
Queixa't, dona, que sí que tens motius, he pensat, però no li he dit perquè és molt poc danès per part meva i perquè estic segura que m'hagués deixat anar una frase-yoga en plan somriu-i-el-món-et-somriurà-bla-bla-bla, que ja me la conec a ella, que és com si vivís en un món Ramasjang (que és com un Super3 danès, en plan presentadors que articulen molt i riuen molt i tot és super guai del paraguai)
Doncs jo sí que em queixo senyores i senyors. Em queixo alt i clar. Que a veure si una al final no podrà ni estar trista en pau. No vol dir que em passi el dia queixant-me ehh, no, no, però osti, que dies pets en tenim tots. I setmanes pets també, i no passa res!
7 kommentarer:
Tot això es normal dona.El que important es no "sobarse el alma" com es diu en castellà.I saber que les pujades i els baixades formen part de la vida,encara que el més important de tot es el punt del mig de la balança.
Ara es temps de fred,de vent,i de foscors,però aviat(es un dir...) s'acabarà per començar la primavera.Encara que per aquestes terres del nord del sud,avui fot un fred de colló de mico.
Ui Manel, je aveig que per allà teniu fred, però si et consola, teniu la cua de l'onada de fred que nosaltres tenim aquí de ple ;)
Jo també em queixo, però tinc la sensació que la queixa no arriba enlloc. O no s'entén. O no es vol entendre, perquè no interessa.
Ja imagino que per nosaltres es la cua vostra (amb perdó, simplement es una manera descriptiva de parlar)però per a nosaltres es el cap.I no sé de que es queixeu a Dinamarca,¿per una mica de fred? . ¿No diuen que es el país més feliç del món?. Donen la impressió de que deuen lligar els gossos amb llonganisses.
Jo sempre he dit que això de que és el páis més feliç del món és precisament perquè a la gent tot li està bé, i perquè la Janteloven diu moltes tonteries, entre d'altres coses, calla i sigues feliç amb el que tens.
I sí, es viu bé, però d'això a que és elpaís més feliç el món… deu ser que fan les enquestes aquestes al juny-juliol
Laura, aquí em tens per escoltar el que calgui :)
I tant que sí! estic molt d'acord amb el què dius: si ens hem de queixar ens queixem i punt! que hi hagi gent que estigui pitjor no és pas un motiu per a que no no estigui trist amb el que em passi... reivindiquem els nostres moments de tristesa i d'emprenyo, clar que sÍ!!!
Send en kommentar