que vénen!

Un somriure gran i fort, ple d'alegria i d'il·lusió per la samari i la moni, que m'han alegrat la setmana amb dos bitllets d'avió que anuncien una visita curteta però segur que intensa d'aquí no res.
La veritat és que estar sense vosaltres es fa, a estones, insoportable, i em fa un peneta enorme tenir-vos lluny i haver de lluitar constantment amb la sensació que el meu món em pertany cada dia una miqueta menys, i que m'estic perdent una de les coses que més m'importen.
Coses tristes quan no hi sou, i coses alegres quan veniu.
Menys mal que allà encara existeix la improvització i que sou decidides. Ole, ole, ole.