Ara quan tinc atacs histèrico-nerviosos transcendentals em dóna per fer caixetes i coses una mica girlie. Com que aquí la gent està una mica menys estressada que allà, hi ha moltes botigues on pots comprar paperets de colors i coses així per fer quan fa tan fred al carrer que no t'entren ganes de sortir de casa o des de l'hora de sopar fins que te'n vas al llit, que jo encara no sé què cony fa la gent durant tantes hores. Quan vaig arribar, per calmar els nervis feia pastissos, muffins, cookies, magdalenes i totes les coses dolces que us pugueu imaginar. I és clar, per no menjar-me-les jo, li donava tot al Frej, que un dia em va dir que si l'estava peixant sense parar per algun motiu especial. Ara només faig pastissos de plàtan i xocolata pel Rasmus, el meu cunyat-àngel de 8 anyets que aprecia molt més el meu art culinari. I faig caixetes. Fins que me'n cansi.
Només faig coses així quan estic molt dels nervis, no us penseu, i haig de fer alguna cosa perquè no puc ni escriure al teclat, o sigui que espero que no veieu gaires caixetes, si no, malament! Jo que anava del pal... sí, me n'aniré fora i em prendré la vida d'una altra manera, juas juas, mira que costa, això de prendre's les coses d'una altra manera. Però vaja, 'estoy en ello', i crec que ho porto millor que al principi. Com algú em va dir l'altre dia, a Barcelona tot segueix exactament igual i jo tinc aquí tota una aventura per viure.
7 kommentarer:
Me ha gustado esa ultima frase, me la apunto. Sin embargo pienso que nosotros que estamos fuera creemos que todo sigue igual alli, pero no es asi. Cuando volvemos nos esperamos encontrar lo mismo que dejamos, pero despues de algunos años aquello "se ha movido", la gente ha cambiado de lugar, de actidud, de todo, y nosotros pensamos que somos los mismos que eramos. Y tampoco. Hemos cambiado mogollon, solo que no nos hemos dado cuenta...
Hoy hago lasagna. Estas en Kiss hoy?
Pues me da que tienes toda la razón del mundo... aunque tiene que pasar un poquillo más de tiempo para que me de cuenta, supongo. No, hoy no estoy en KISS, pero como si lo estuviera, tengo una montaña de trabajo, la tesina de Frej para corregir y un montón de visitantes que me llegan mañana.
O sea, un poquillo estresada, pero anda, márcate un detallazo y me invitas a lasagna otro día ;)
Eso esta hecho. No se conoce lasagna igual en toda Escandinvia!!
Suerte este fin de semana con tantos invitados!!
Exactament igual no segueix, perquè tu no hi ets. Però això de tenir tota una aventura per endavant sona la mar de bé, encara que no la tinguis a Barcelona ;) Aquesta caixa rosa incita a obrir-la... Saludos a underpressure, qué punto leerte por aquí, si es que eres más internacional ;D
:_) Did I mention that I love you, sista'?
oh! oh! oh! :-)
coses: ens faràs pastís de plàtan i xocolata a la raquel i a mi la setmana que ve? oi que sí? oi que sí?! guai!
jo vull veure la teva col·lecció de capsetes "girlie". són molt mones. què hi guardes?
Pastís de xocolata i plàtan: fet, molt fàcil.
Caixetes: de moment només n'hi ha una, hi guardo all kind of dreams ;)
Moltes ganes de veure-us!
Send en kommentar