onsdag, november 06, 2013

Baixa

Finalment, tinc temps. Es diu aviat, això de tenir temps, però poques vegades passa.
A mi, com suposo que a tothom, m'agrada molt tenir temps, i sobretot, tenir la sensació de que disposo de moltes hores i que puc fer el que em doni la gana durant dies.
És la primera vegada a la vida que tinc aquesta mena de temps sense que siguin vacances d'estiu. És un temps de reflexió, i de cuidar-se i de fer niu. Només porto un parell de dies i tinc la sensació d'haver descansat un mes. No haver de preparar-se res ni de corregir res durant el cap de setmana perquè saps que no has de tornar a la feina és absolutament fantàstic. I despertar-te dilluns i constatar que sí, que no ho has somiat, que no has d'anar a la feina, encara més.

Últimament he escrit poc perquè n'he tingut molt poc, de temps, i el cansament físic m'ha passat factura a les nits, que és quan jo sempre he trobat 5 minuts de calma per escriure. Espero poder tornar a trobar inspiració per escriure amb una mica més de ritme, si més no, fins que em posi de part. De fet, tinc moltes coses per explicar: hem tingut visita de la vila del pingüí, el nostre nen ja té nom, dilluns vaig fer 35 anys i el dia va començar amb en Frej agenollat i un anell amb un diamant (jo, que sempre havia jurat i perjurat que no em casaria mai...). Crec que podria escriure gairebé un post per dia des del 15 d'octubre de la de coses que han passat. Serà qüestió de posar-se les piles, que sé que d'aquí un mes, se'm tornarà a escapar el temps de les mans.

7 kommentarer:

Ciutadà K sagde ...

Ostreeeeeessss, quin munt de coses ens hans dit !!!

però sobretot sobretot sobretot em quedo amb l'escena de l'anell... m'has agafat romàntic, avui!

Que boniccccc !!!!!

Felicitats, guapos!!!!

(i, sí, ens encantarà que escriguís més sovint :D )

manel sagde ...

Tempus fugit,però serán moments de benvinguda.Aquests temps propers per a vosaltres a Dinamarca el cel ja no será gris.

Laura sagde ...

Ostres!!!! Que fort!!!! :-) :-) :-)

lifes sagde ...

Nena, potser t'en riuras, pero m'has fet plorar...moltes felciitats!!! Et mereixes això i molt més...que siguen ben feliços!!

Maria sagde ...

Es veu que no s'ha de dir mai que no et casaràs... t'ho dic per experiència (i ben recent). Una abraçada!!!!

Carolina sagde ...

Uuuuh, felicitats doncs ;)

MaryMoon sagde ...

No s'ha de dir mai no et casaràs i mai no tindré fills. Ehem.
(tengui de les dues, ja saps)


Moltíssimes felicitats per tot, pel nen, pel casament, per l'aniversari, per la baixa i el temps que et regala!!!
I escriu força ara que després estaràs entretinguda amb altres coses.

Molts petons!