Mierda-culo-cagao

Avui porto un dia de merda impressionant. Suposo que és perquè he tingut el privilegi de quedar-me a treballar a casa, o sigui que he tingut temps per pensar i ja l'hem cagat. I mira que el dia ha començat bé, eh, que no us explicaré com, però ha començat decididament bé, però m'he anat posant nerviosa, i corregint i pensant, i la cosa no ha anat a millor. He intentat anar a un cafè a corregir, fins i tot m'he demanat pastís de pastanaga d'aquells que porta una glaça de formatge per damunt que et fa sentir cosmopolita i tot, però res.
Que sapigueu que això de ser futura mare no és gens fàcil, i encara ho és menys quan la teva està malalta, tu estàs a no sé quants centenars de quilòmetres i aquí no hi ha ni Cristo que escolti les meves preocupacions i angoixes. Hi ha dies, que estar embarassada en danès és una Caca amb c majúscula.
I que sapigueu també que ja no tinc més ganes de treballar, que al meu institut fa dues setmanes a l'hora de la pausa van venir dos tios que van fotre dues ganivetades a dos alumnes que van acabar a l'hospital, i que la setmana passada dos més es van fotre a òsties a mig passadís i un va acabar amb el nas trencat (i el passadís ple de sang). I que jo i la meva panxa no tenim ganes d'estar en cap lloc així. Tinc ganes de convertir-me en alumna i que em distreguin a mi, en una d'aquelles classes grans on ets totalment anònima i el profe dius coses idiotes que fan riure, com les del Joaquim Martí de català. Good old days.

Demà serà un altre dia, oi?