Tinc un amic que ha desaparegut, no d'aquest món, afortunadament, però sí del meu món. Ja em tenia acostumada a silencis relativament llargs, però crec que puc constatar que serà un silenci etern, perquè més o menys sempre acostuma a reaparèixer si el crides, i aquesta vegada sembla que no.
Això de fer acta de compareixença any sí any no a mi no m'ha semblat mai del tot correcte, són només uns pocs amb els qui es pot fer sense que el temps ni la distància importi. Si importa, ja sabem tots que les relacions -totes totíssimes- s'han de cuidar, ni que sigui una mica.
No passa res, però sí que em sap greu. Considero que aquest últim any ha estat un dels més durs de la meva vida i ara que sóc tan immensament feliç, m'agradaria dir-li. No li he pogut dir ni les coses dolentes ni les bones, i la distància és tan abismal, que si el tingués davant meu, no em sortiria ni mu.
Fan ràbia eh, aquestes persones que en moments donats xuclen energia i després, patapuf, com els mitjos del segon calaix de l'armari, desapareixen, o es transformen en una altra cosa, en forquilles que no saps d'on han sortit, amistats que van ser i no són res més que això.
D'altra banda, és una de les coses més fantàstiques de ser adult, triar i destriar i quedar-se amb el millor al llarg de la vida.
Això de fer acta de compareixença any sí any no a mi no m'ha semblat mai del tot correcte, són només uns pocs amb els qui es pot fer sense que el temps ni la distància importi. Si importa, ja sabem tots que les relacions -totes totíssimes- s'han de cuidar, ni que sigui una mica.
No passa res, però sí que em sap greu. Considero que aquest últim any ha estat un dels més durs de la meva vida i ara que sóc tan immensament feliç, m'agradaria dir-li. No li he pogut dir ni les coses dolentes ni les bones, i la distància és tan abismal, que si el tingués davant meu, no em sortiria ni mu.
Fan ràbia eh, aquestes persones que en moments donats xuclen energia i després, patapuf, com els mitjos del segon calaix de l'armari, desapareixen, o es transformen en una altra cosa, en forquilles que no saps d'on han sortit, amistats que van ser i no són res més que això.
D'altra banda, és una de les coses més fantàstiques de ser adult, triar i destriar i quedar-se amb el millor al llarg de la vida.
2 kommentarer:
reflexió sàbia, sí senyora!
jo també tinc algun cas semblant a la meva vida...
(ai, 'immensament feliç', dius ... que content em posa!!!)
Immensament feliç! Com m'agrada!
El teu amic no sap el que es perd. I tu, que ets sàvia i feliç, no perdràs ni un segon més pensant-'hi, ara que ja ho has tret!
Enjoy your holidays, my friend.
Send en kommentar