La primavera s'ha dignat a arribar, o més aviat, a treure el nas dia sí dia no. Els arbres tot just comencen a verdejar i ja es veu alguna floreta pels parcs. La gent s'estira tapada amb mantes a la gespa els dies que fa una mica de sol, tots blanquets transparents. És qüestió de salut física i mental més que d'estètica. Me n'adono, que després de tants mesos de foscor, em resulta impossible sortir sense ulleres de sol si fa ni que sigui una mica de bon dia. L'hivern viking ens vampiritza a tots, sort que ja s'acaba.
2 kommentarer:
Efectivament el excés de vampirització(una mica está bé però aixó de que et mosseguin massa al coll...)deu cansar una mica.Més val veure verdejar i veure cossos,encara que estiguin blanquets.
A tots se'ns fa molt llarg aquest hivern. A Catalunya es van fonent les prestacions socials i això suposa que els que se'n refien són mal atesos. Als que es poden pagar assistències privades no els passa res. Les retallades es fan a costa dels més dèbils, de l'educació i la cultura. Sembla impossible el que està passant. I el cas és que Catalunya, amb el produeix i ingressa no hauria de fer retallades si pogués recaptar els seus impostos.
Send en kommentar