tirsdag, februar 19, 2013

May the pampallugues of the Eiffel Tower bless us

Si ara algú em parés pel carrer i em preguntés si sóc supersticiosa diria que noooo, i ara! És el que té ser atea, que aquestes coses espirituals no tenen gaire sentit perquè una se les ha negat una vegada i una altra. De tota manera, sí és cert que a mi m'han passat coses raretes, d'aquelles que ens han passat segur a tots, i que fan una mica de cangueli de pensar-hi. Com que mai no les interpreto com a senyals de res, doncs van passant i punt, i quan passen, em fan molta gràcia o no me'n fan gens ni mica.

Fa un any i mig vaig passar uns dies amb la meva germana a París, i la tia es va encaparrar en que havia de veure la Torre Eiffel fent pampallugues. No sabia ben bé quan passava però li semblava que era a la nit, i un dia vam estar al Sacre Coeur esperant i esperant i no hi havia manera. Deia que sí, que mira mira, la gent també s'espera, però no, la gent em sembla que només mirava. Totaaaal, que ens els pocs dies que vam estar per la ciutat vam pensar diverses vegades d'acostar-nos-hi però ens feia com mandra i a més, ens perdíem tota l'estona. Al final un dia a la nit ja tard, vam decidir que no es podia estar a París sense veure-la, i tot i que plovia, vam anar a la torre Eiffel, i era tard eh, jo crec que devien ser mitjanit quan vam arribar i no hi havia ni Cristo pel carrer. Sorpresa sorpresa, just en el moment en que ens fèiem la foto de rigor, van començar les pampallugues i ens vam emocionar moltíssim i vam riure com dues bledes i vam fer saltets d'adolescent davant les pampallugues (i està tot filmat perquè li vam demanar a un senyor que passava per allà si ens podia fer una foto amb pampallugues i el tio va apretar el botó de filmar).

El mateix ha passat amb el Frej. Només hem estat a París un cap de setmana, i no teníem gaires plans més que petonejar-nos tot el sant dia, però al final vam decidir que abans de marxar, passaríem per la Torre Eiffel, i així ho vam fer. Diumenge, just abans d'anar a l'aeroport vam caminar fins a la torreta, i just quan passàvem per sota, tatxaaaan, van començar les pampallugues acompanyades d'un oooooooh de tots el que estàvem presents.

Potser hauria de plantejar-me si la Torre Eiffel em vol dir alguna cosa.
Si és alguna mena de senyal, senyora Eiffel, si us plau, que sigui bo, que portem un principi d'any descaradament merdós. i si no, deixi'm dir-li que les seves pampallugues molen. 

5 kommentarer:

Ciutadà K sagde ...


... jejejeje "les seves pampallugues molen", m'encanta!
I segur, segur, que és una senyal de benaurança...

però ... al seu jo ateu li diré que: "centellea cada día diez minutos antes de las horas en punto a la caida del día"

:P

Carolina sagde ...

Mmmm... I com s'expliquen les 19h i les 00h?

Ciutadà K sagde ...

les 19 i les 00 son: "la caída del día, no?" :S

Laura sagde ...

Jo vull veure el vídeo!!! :-)

manel sagde ...

mama, tinc por.